Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
nombre de coordinació
Química
En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost.
En un cristall, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són els veïns més pròxims a un determinat àtom o ió Hom obté informació directa sobre els nombres de coordinació, i alhora sobre les diverses distribucions geomètriques dels grups coordinats entorn de l’àtom central, per mitjà de la difracció de raigs X i, d’una manera indirecta, per mitjà de l’estudi dels moments dipolars, propietats magnètiques i espectres electrònics del compost
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar,…
desmotropia
Química
Isomeria dinàmica per la qual dues substàncies de la mateixa fórmula empírica difereixen entre elles per la mena d’enllaç d’alguns de llurs àtoms amb un àtom principal.
També difereixen en la natura del radical que formen aquests àtoms, però no difereixen en la valència de llur àtom central ni en l’arranjament dels àtoms a l’entorn de l’àtom central tautomeria
camp dels lligands
Química
Segons una teoria desenvolupada per primera vegada el 1930 per Hans Albrecht Bethe i van Vleck, camp elèctric creat pels lligands d’un complex al voltant de l’ió d’un metall de transició central.
Aquest camp afecta els seus cinc orbitals d que, en un àtom o ió lliure, són situats tots en un mateix nivell d’energia i els separa en nivells d’energia diferent, depenent el mode i la magnitud de la separació de la natura dels lligands i de llur configuració absoluta al voltant de l’ió metàllic Així, per exemple, en un complex octaèdric MX 6 en el qual sis lligands X, que són ions negatius o molècules polars, envolten un ió metàllic central M en les posicions dels vèrtexs d’un octàedre, la repulsió originada per les càrregues negatives de X incrementa l’energia dels electrons…
zincat
Química
Cadascun dels anions poliatòmics que tenen el zinc com a àtom central.
uranat
Química
Cadascun dels anions poliatòmics que contenen l’urani com a àtom central.
levodopa
![](/sites/default/files/media/FOTO/levodopa.jpg)
Levodopa
©
Farmàcia
Química
Aminoàcid aromàtic que es presenta en forma de cristalls blancs que es fonen a 276°C amb descomposició.
És un precursor metabòlic de la dopamina i té la facultat de poder creuar la barrera hematoencefàlica Per acció de l’enzim dopadescarboxilasa s’obté la dopamina que té efecte terapèutic quan aquesta transformació té lloc al sistema nerviós central Hom l’administra associat amb inhibidors de la dopadescarboxilasa IDC benserazida o bé carbidopa que actuen a tot l’organisme menys al sistema nerviós central, per augmentar l’eficàcia de la seva acció En medicina és emprat com a antiparkinsonià
platinat
Química
Nom genèric de diverses espècies aniòniques que contenen platí com a àtom central.
titanat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el titani com a àtom central.
zirconat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics hipotètics que contenen el zirconi com a àtom central.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina