Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
paper d’estany
Paper d’estany
Tecnologia
Química
Transports
Full molt prim d’estany, impermeable, que hom empra per a embolicar certs productes, principalment per a conservar-hi la humitat o bé per a preservar-los-en.
estany
Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana,…
clorur d’estany
Química
Sòlid cristal·lí, d’aparença greixosa, soluble en aigua i en els dissolvents orgànics més corrents.
Hom l’obté per l’acció, en calent, de l’àcid clorhídric concentrat sobre l’estany És emprat en tintoreria com a agent reductor, en l’estanyada per galvanotècnica, en l’obtenció de pigments, en soldadura, etc
òxid d’estany (II)
Química
Pólvores de color marró fosc, insolubles en aigua i en alcohol, i solubles en àcids i en solucions alcalines concentrades.
És obtingut escalfant l’hidròxid estannós SnOH 2 , i hom l’empra com a agent reductor i en la preparació de sals d’estany
clorur d’estany (IV)
Química
Líquid incolor càustic obtingut per acció de l’àcid clorhídrid sobre l’estany.
Hom l’empra com a mordent en tintoreria Amb el clorur d’estanyII, i en presència de sals d’or, dóna un precipitat de color vermell, anomenat vermell de Cassius , emprat en la decoració de porcellana
òxid d’estany (IV)
Química
Cristalls octaèdrics, existents en estat natural (cassiterita), que hom pot obtenir sota la forma de pólvores blanques amorfes per oxidació de l’estany per l’àcid nítric i escalfant el producte així obtingut.
Hom l’empra per a donar opacitat al vidre i en l’obtenció de colorants per a ceràmica
sulfur d’estany (II)
Química
Sòlid en forma d’escates grogues (si hom l’obté per acció de l’àcid sulfhídric sobre una sal estànnica) o de pólvores marrons (si la sal emprada és estannosa), insoluble en aigua i en solucions alcalines i soluble en els àcids clorhídric i sulfúric concentrats.
Hom l’empra com a catalitzador de reaccions de polimerització i per a bronzejar objectes de guix
estannat
Química
Qualsevol compost d’estany on aquest actua amb una valència o nombre d’oxidació -4.
D’estructura poc definida, hom els pot obtenir a partir del clorur d’estany II en presència d’un excés de bases L’estannat potàssic K 2 SnO 3 3H 2 O i l’estannat sòdic Na 2 SnO 3 3H 2 O són emprats en tintoreria i impressió
porpra de Cassi
Química
Matèria colorant consistent en una mescla d’or col·loidal i òxid d’estany (II) en proporcions variables.
És present en forma de pólvores marrons insolubles en l’aigua i solubles en l’amoníac Hom l’obté per reacció de solucions de clorurs d’estany II i IV És emprada en la decoració de porcellanes i esmalts i en la manufactura de vidre de color vermell