Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Hermann Kolbe
Química
Químic alemany, deixeble de Wöhler i Bunsen.
Els seus treballs versaren sobre la teoria de la valència i la constitució dels radicals orgànics Sintetitzà l’àcid acètic i l’àcid salicílic i, juntament amb RSchmidt, descobrí la síntesi que porta llur nom
Hermann Staudinger
Química
Químic alemany.
Estudià els conjunts macromoleculars, la polimerització dels plàstics i altres sintètics, etc, i descobrí que moltes substàncies dels teixits vius, com el midó, les proteïnes o la cellulosa, són macromolècules El 1953 rebé el premi Nobel de química
Paul Hermann Müller
© Fototeca.cat
Química
Químic suís.
Incorporat als laboratoris Geigy, treballà gairebé tota la vida en la recerca d’insecticides d’eficàcia total contra les plagues agrícoles, que obtingué el 1939, en fabricar el diclorodifeniltricloroetà DDT Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1948 És autor de DDT und neuere Insektizide
Hermann Christian von Fehling
Química
Químic alemany.
Doctorat a la Universitat de Heidelberg 1837, fou professor a la Polytechnische Schule de Stuttgart i vicepresident de la Deutsche Chemische Gesellschaft Investigà en el camp de la química industrial sobre sals taní, derivats de l’àcid benzoic, etc Descobrí l’anomenat reactiu de Fehling
Henry Edward Armstrong
Química
Químic anglès.
Estudià al Royal College of Sciences de Londres i a Leipzig amb Adolf Wilhelm Hermann Kolbe Professor de química al Medical College of Saint Bartholomew's Hospital de Londres Fou membre de la Royal Society 1876, la qual li atorgà la medalla Davy 1911 Com a investigador treballà sobre terpens i sobre derivats del naftalè És conegut especialment pels estudis sobre l’ensenyament de la química, en els quals propugnà un mètode heurístic a base de treball de laboratori
premi Nobel de química
Entitats culturals i cíviques
Química
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la química.
Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…
equació de Nernst
Química
Expressió matemàtica deduïda per Walther Hermann Nernst que relaciona el potencial d’elèctrode amb l’activitat de les espècies químiques que intervenen en la reacció de transferència electrònica, d’equació general Ox + ne = Red, i que té la formaR essent la constant dels gasos, T la temperatura absoluta, n el nombre d’electrons, F la constant de Faraday, aOx i aRed les activitats de les formes oxidada i reduïda, i E° (anomenat potencial estàndard de reducció) una constant característica del parell redox.
element
Química
Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.
Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…