Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
aire
Física
Química
Nom genèric donat antigament als gasos.
Així l' aire desflogisticat o aire vital era l’oxigen l' aire fix , el diòxid de carboni l' aire inflamable, l’hidrogen l' aire flogisticat , el nitrogen l' aire inflamable dels aiguamolls , el metà
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
aire líquid
Química
Aire que, com a resultat d’una sèrie de compressions, expansions i refredaments, ha estat portat a l’estat líquid.
L’aire líquid està a la temperatura de -190°C i es conserva i transporta en vasos de Dewar La seva fabricació industrial fou iniciada l’any 1898 a Alemanya per Karl Linde En l’aparell de Linde l’aire és comprimit a 200 atm, refredat amb amoníac líquid a -60°C i expansionat a 40 atm, amb la qual cosa es refreda d’uns 40°C per l’efecte Joule-Thomson Inicialment no s’obté liquidació, però l’aire que surt de la cambra d’expansió refreda, abans de reciclar-se, l’aire que entra, i al cap d’un cert temps aquest ja és prou fred per a liquidar-se parcialment en expansionar-se En evacuar l’aire líquid…
refrigerant d’aire
Química
Refrigerant que consisteix solament en el tub de condensació d’un refrigerant de Liebig.
És emprat quan els vapors es condensen per sobre de 150°
nitrogen
Diagrama de flux del procediment d’obtenció del nitrogen a partir de l’aire líquid en tres etapes: depuració de l’aire gasós (consideració de l’aigua i adsorció d’impureses amb matisos moleculars de zeolites), condensació parcial de l’aire (refrigeració a baixa temperatura en un bescanviador de calor) i destil·lació fraccionada a una pressió de 0,6-1 MPa (columna de rectificació); l’expansió del gas residual (turbina) és la font de condensació
© Fototeca.cat
Química
Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l’oxigen.
És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per D Rutherford el 1772, i a la mateixa època, també per H Cavendish i J Priestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile…
flotació
Secció esquemàtica d’una cèl·lula de flotació amb detall ampliat de les partícules de mineral arrossegades per les bombolles d’aire
© Fototeca.cat
Química
Operació emprada per a la separació d’un component o d’uns quants d’una mescla de minerals, de composts químics, etc, en suspensió aquosa, per mitjà d’un corrent d’aire que hom introdueix en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.
Aquest comportament selectiu és degut a la distinta afinitat superficial dels materials envers l’aigua o l’aire Hom accentua aquesta afinitat mitjançant substàncies que recobreixen les partícules d’un dels components o que modifiquen llur superfície, per tal de millorar el rendiment de l’operació Hom empra la flotació per a concentrar el mineral extret de les mines, del qual elimina una part de la ganga, i disminueix així el volum de mineral que hom haurà de sotmetre a tractaments posteriors, gairebé sempre més costosos
oxidació autocatalítica
Química
Oxidació d’una substància, generalment un líquid, a temperatura ordinària, per l’oxigen de l’aire.
Una reacció d’autooxidació s’esdevé en dues fases La primera fase és lenta i controla el sistema d’oxidació Així, una substància B completament estable a l’oxigen de l’aire, pot ésser oxidada quan és afegida a un sistema d’autooxidació, puix que hi intervé l’intermediari peroxídic que és un oxidant més fort AO 2 + B AO + BO Aquest és el cas dels alcohols, que no s’oxiden per l’oxigen atmosfèric, però que quan són emprats per a inhibir l’oxidació d’una solució de sulfit sòdic per l’oxigen de l’aire, té lloc la seva oxidació simultàniament amb la dels ions sulfit Hom anomena també aquest…
peròxid de sodi
Química
Pólvores groguenques, altament oxidants, que s’hidraten i carbonaten ràpidament en l’aire.
Es fon a 460°C i es dissol, amb descomposició, en aigua i alcohol Hom l’obté per reacció a 300°C de sodi metàllic amb aire sec i exempt de diòxid de carboni Troba aplicació com a blanquejant en les indústries del paper, tèxtil i oleícola, com a desinfectant, en la purificació de l’aigua, en la generació d’oxigen, en el processament de minerals i en química analítica
amoníac
Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
acer patinable
Química
Acer d’aliatge feble amb addició de crom, níquel i coure que, en contacte amb l’aire, es recobreix d’una pàtina de rovell que el fa resistent a la corrosió.
Aquesta pàtina es forma de manera natural quan l’acer s’exposa a l’aire lliure canvia de color progressivament, del taronja al marró, i s’estabilitza al cap de dos o tres anys