Resultats de la cerca

Administrat per via oral, és absorbit gairebé totalment i aconsegueix el nivell sèric màxim al cap de poc més d’una hora És emprat en medicina com a antibiòtic d’ampli espectre

Per immersió d’un teixit en una solució alcalina del leucoderivat, aquest és absorbit per la fibra i, en exposar-se a l’aire, es regenera el colorant, que resta fixat sobre la fibra

Administrat per via oral és absorbit d’un 80 a un 100% i aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica entre una i dues hores És emprat en medicina com a anticonvulsiu en el tractament de l’epilèpsia

Administrat per via oral, és absorbit amb rapidesa i presenta un màxim d’acció al cap de 4-6 hores, i una durada superior a 12 hores És un diürètic d’acció a nivell del túbul distal que actua disminuint la permeabilitat de la membrana al sodi sense augmentar l’excreció del potassi

És emprat com a hidroclorur, sòlid que es fon a 227-229°C i que administrat per via oral és absorbit amb rapidesa hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap d’1 a 2 hores En principi fou utilitzat en medicina com a antihelmíntic, però per les seves propietats immunoestimulants actualment també és emprat en el tractament de l’artritis reumatoide i el de malalties dermatològiques i oncològiques

Químicament és l’èster de l’ampicillina amb 3-hidroxiftahida El seu clorhidrat es presenta en forma de pólvores blanques que es fonen a 154-157°C Aquest fàrmac no té acció antibacteriana intrínseca però administrat per via oral és absorbit gairebé totalment i amb més rapidesa que l’ampicillina lliure en la qual es converteix mitjançant els enzims del teixit intestinal És administrat com a clorhidrat o napsilat, i a causa de la seva bona absorció, la dosi diària necessària és menor que en el cas de l’ampicillina lliure essent el seu espectre d’activitat equivalent És emprada com a…

Aquesta absorció de iode dóna una idea del grau d’insaturació del compost i permet de calcular-ne el nombre de dobles enllaços

La seva existència fou predita el 1902 per Branner i confirmada teòricament el 1914 per Moseley fou obtingut pur per primera vegada el 1945 per Marinsky i el seu equip mitjançant fissió d’urani i bombardeig de neodimi amb neutrons, seguit de separació per cromatografia de bescanvi iònic És totalment absent de l’escorça terrestre, però hom l’ha detectat espectroscòpicament en alguns estels joves En són coneguts tretze isòtops, tots radioactius, amb masses que van de 141 a 154 L’isòtop 4 7 Pm, amb una vida mitjana de 2,5 anys, és el més ben conegut i més emprat Es fon a 1080°C i bull al voltant…

És un sòlid cristallí de color gris fosc, amb esclat metàllic, el vapor del qual és d’un color violaci Fou descobert el 1811 per BCourtois Hom li coneix 20 isòtops artificials, escalonats del 119 al 139, i cap isòtop natural Les valències principals són -1 iodurs, +1 hipoiodits, +3 iodits, +5 iodats, +7 periodats Al laboratori hom l’obté a partir de la reacció 2KI + CuSO 4 5H 2 O → CuI + K 2 SO 4 + 1 / 2 I 2 + 5H 2 O El iode és el menys electronegatiu dels halògens, amb els quals es pot combinar actua com a oxidant, i la seva acció sobre el tiosulfat de sodi, que transforma en tetrationat,…

Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina, querosè, gasoil o pesants…