Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
acidesa
Química
Indicació quantitativa de les propietats àcides.
L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A Com més elevada és l’acidesa, és a dir, com més…
àcid ciànic
Química
Líquid de propietats àcides, amb acció lacrimògena.
Formalment és el nitril de l’àcid carbònic És obtingut per destillació de l’àcid cianúric Els seus isòmers són els àcids isociànic HN=C=O i fulmínic HO-N≡C
ciclopentadiè
Química
Cicloalquè emprat en la manufactura de resines i com a intermediari en la síntesi orgànica de terpens, alcaloides, càmfora.
Té propietats àcides marcades i dóna un anió estable
àcid bromhídric
Química
En estat anhidre, gas d’olor picant constituït per molècules covalents de bromur d’hidrogen, que és obtingut per unió directa dels seus elements en presència de catalitzadors de platí.
És molt soluble en aigua, amb la qual dóna solucions fortament àcides És emprat per a obtenir bromurs i derivats orgànics de brom
rancificació
Química
Procés mitjançant el qual un greix esdevé ranci.
Des d’un punt de vista químic, la rancificació implica processos d’autooxidació que afecten principalment les insaturacions presents en les restes àcides de la molècula
gel d’alúmina
Química
Hidròxid d’alumini col·loidal.
Pólvores amorfes que contenen quantitats elevades d’aigua Per agitació amb solucions aquoses àcides formen gels dotats de propietats absorbents Els gels d’alúmina són utilitzats en medicina contra l’acidesa gàstrica
halur
Química
Nom genèric dels composts binaris formats per la combinació d’un halogen amb hidrogen, amb metalls o amb altres halògens.
En el primer cas les solucions aquoses són àcides i cadascun dels composts és un hidràcid el tercer cas és el dels composts dits interhalògens , del tipus ClF 3 i IF 7
hidrogenosulfit de calci
Química
Sal de calci, presentada comercialment en solució aquosa, preparada per dissolució de sulfit de calci en una solució saturada de diòxid de sofre.
Líquid incolor o groguenc fortament reductor, de propietats lleugerament àcides, és emprat com a germicida, conservatiu i desinfectant, i especialment com a agent anticlor en el blanqueig tant tèxtil com del paper És anomenat també bisulfit de calci
pirili
Química
Catió aromàtic heterocíclic derivat formalment del piran per oxidació.
Forma sals estables amb els àcids minerals, algunes de les quals, especialment els clorurs, es troben a la natura com a constituents de les antocianines antocianidina Les sals de pirili són solubles en l’aigua i originen solucions àcides
sulfat de manganès III
Química
Sòlid deliqüescent de color verd, obtingut per tractament del sesquiòxid de manganès amb àcid sulfúric; en presència d’aigua s’hidrolitza, segons l’equació Mn2(SO4)3 + 2H2O ⇌MnSO4 + MnO2 + 2H2SO4
.
El sulfat de manganès forma alums del tipus M I M I I I SO 4 2 12H 2 O, menys estables que els alums d’alumini i de crom Hom l’aïlla a partir de solucions fortament àcides