Resultats de la cerca

L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A Com més…

Aquesta funció, introduïda per Hammett, és definida, per a una base de Brønsted elèctricament neutra B, per l’expressió on a i és l’activitat i f i el coeficient d’activitat de i f i = a i /C i , essent C i la concentració de i i pot ésser calculada per la fórmula on tant K A , que és la constant d’acidesa en el solvent S de l’àcid HB + , conjugat de B, com C B , i C H B + , que són concentracions, són experimentalment accessibles Si hom pot admetre tal com féu Hammett, basant-se en fets experimentals, que f B / f H B + depèn només de la càrrega elèctrica de B però no de la…

Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…

La força d’un àcid dicarboxílic és més forta de la que caldria esperar de la suma de les dues funcions carboxil Quan els grups carboxil són poc o molt pròxims, l’efecte inductiu de l’un augmenta l’acidesa de l’altre l’acidesa va minvant a mesura que augmenta la distància entre els grups carboxil El tractament tèrmic d’aquests àcids dóna diferents resultats segons la llargada de la cadena Els èsters són susceptibles d’experimentar condensacions intramoleculars condensació de Dieckmann

Presenta una acidesa superior pK 1 = 2,64 als corresponents àcids sulfhídric i selenhídric

Pólvores amorfes que contenen quantitats elevades d’aigua Per agitació amb solucions aquoses àcides formen gels dotats de propietats absorbents Els gels d’alúmina són utilitzats en medicina contra l’acidesa gàstrica

És poc soluble en aigua i soluble en alcohol i èter Hom l’obté per tractament amb hipoclorit sòdic de la pinacolona Presenta una acidesa molt dèbil És emprat com a intermediari en síntesi orgànica

Es presenta en forma de cristalls incolors, molt higroscòpics i solubles en l’aigua, que es fonen a 57°C i es descomponen amb evolució d’oxigen a partir de 200°C Presenta una acidesa similar a la de l’àcid sulfúric, però és més oxidant Hom l’obté, en forma de selenat, per oxidació vigorosa de selenits o per fusió oxidant del seleni amb nitrat potàssic

Hom l’obté per oxidació de l’hidrat de cloral o per cloració fotoquímica de l’àcid acètic Presenta una acidesa molt superior a la de l’àcid acètic, a causa de l’efecte inductiu dels tres àtoms de clor pK a = 0,70 És emprat en síntesi orgànica, com a reactiu per a la detecció de l’albúmina i en la preparació d’herbicides