Resultats de la cerca

D’ús corrent fa algunes centúries, modernament han estat en part substituïdes pels extrets florals, més concentrats No obstant això, han conservat tota llur popularitat l’aigua de lavanda i l’aigua de Colònia

És el més conegut i el més important, i a causa de la seva natura volàtil hom l’anomena esperit de vi o esperit La seva composició centesimal fou establerta per ALLavoisier 1781, i la fórmula fou desenvolupada per ALaurent 1846 Es presenta en forma de líquid incolor, inflamable, d’olor agradable i tast cremant Forma amb l’aigua un azeotrop de tensió de vapor màxima per una concentració del 95,57% en pes d’alcohol Les propietats de l’etanol són les pròpies dels membres de la seva sèrie L’alcohol etílic pot ésser obtingut a partir de l’acetilè, o bé, també, a través de l’aldehid acètic CH 3 -…

Començà els estudis de farmàcia a Alès, i el 1816 entrà al laboratori farmacològic de Le Royer a Ginebra, on inicià els seus estudis en el camp de la química, i collaborà amb Coindet en la investigació de composts iodats 1818 i amb el fisiòleg Jean-Louis Prévost en certs treballs sobre els fenòmens elèctrics als músculs El 1823 ingressà al laboratori de l’École Polytechnique de París, que dirigia Thenard, a qui succeí com a professor el 1835 Dumas fou el primer químic francès que introduí els treballs de laboratori dins l’ensenyament, i els seus tractats contenen una gran quantitat d’…

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…

La seva toxicitat és motiu de controvèrsia

Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…