Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
anòdic | anòdica
efecte anòdic
Química
En l’electròlisi ígnia, increment important i sobtat del voltatge, que es produeix quan la densitat de corrent anòdic depassa un cert valor crític, més alt com més elevada és la temperatura.
L’efecte anòdic és causat per la formació, entre l’ànode i l’electròlit fos, d’una pellícula gasosa contínua que actua com a aïllant En la fabricació de l’alumini hom observa l’efecte anòdic quan l’electròlit s’empobreix en alúmina La tensió passa de 5-6 volts a 20 volts o més el corrent s’estableix per formació d’un arc que trenca la capa de gas tot produint un so característic, i la cèllula s’escalfa en excés Per a cessar el fenomen cal afegir alúmina i remenar per accelerar-ne la dissolució per a prevenir-lo hom limita les dimensions dels ànodes per tal de…
inhibidor
Química
Tecnologia
Substància que a una feble concentració té la propietat de deturar o retardar una reacció química.
Els principals tipus de reaccions que és possible de deturar per l’acció dels inhibidors són les polimeritzacions, les autooxidacions i la corrosió, sobretot en medi aquós Entre els inhibidors de corrosió hi ha el fosfat sòdic inhibidor anòdic, que amb el ferro forma una pellícula insoluble de fosfat fèrric, i el clorur magnèsic inhibidor catòdic, que forma un precipitat en la regió alcalina de la pila galvànica
seleni
Química
Element no metàl·lic, pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 34.
Fou descobert l’any 1817 per JJ Berzelius en intentar una síntesi de l’àcid sulfúric El seleni natural és constituït per una mescla de sis isòtops naturals estables amb masses que van de 74 a 82 i que determinen un pes atòmic de 78,96 Són també coneguts 14 radioisòtops artificials de l’element És un element rar, que constitueix el 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre Ocorre rarament natiu, associat amb el sofre, i els seus minerals més importants són alguns selenurs PbSe, Ag ₂ Se També es troba, en petita proporció, associat amb les menes del coure, níquel i plom, de les quals hom…
fangs anòdics
Química
En una electròlisi, fangs que es produeixen en l’espai anòdic en desagregar-se els ànodes solubles, per exemple, en l’afinament dels metalls, i provenen de les impureses inatacables prenents en els ànodes o dels constituents d’aquests que donen, en el medi considerat, composts insolubles.
coure
Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…