Resultats de la cerca

Té activitat antiinflamatòria, analgèsica i antipirètica administrat per via oral, presenta un temps de vida mitjana de 2 a 4 hores És emprat en medicina sobretot en el tractament de les afeccions osteoarticulars

Forma cristalls que es fonen a 135°C, poc solubles en aigua, solubles en els dissolvents orgànics Hom el prepara acetilant l’àcid salicílic amb anhídrid acètic, i és molt fàcilment hidrolitzable A l’organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antiagregant plaquetari, però també efectes indesitjables com la producció d’úlceres gàstriques, amb possibles hemorràgies digestives importants, l’aparició a vegades de fenòmens d’hipersensibilitat i també, per sobredosi, pot produir intoxicacions amb acidosi metabòlica El seu èster fenílic, amb el nom comercial d’…

Fou descobert l’any 1839 per R Piria en la degradació de la salicina Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters salicilat, i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la…

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…

Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del…