Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
resina
Química
Denominació genèrica de diferents substàncies orgàniques, principalment d’origen vegetal, de consistència sòlida o semisòlida molt viscosa, grogues o brunes, transparents o translúcides, solubles en l’èter, l’alcohol, el benzè i el disulfur de carboni, i insolubles en l’aigua.
Cremen amb una flama fumosa i troben aplicació en la preparació de laques i vernissos Originàriament, el terme “resina” fou aplicat a qualsevol de les substàncies terpèniques secretades per les plantes com un producte del metabolisme normal resines fisiològiques o anormal resines patològiques , les quals en contacte amb l’aigua esdevenen un sòlid amorf i vitri o un fluid més o menys viscós en són exemples característics l'ambre resina fòssil , el copal, la resina de pi galipot, quitrà i també diversos bàlsams bàlsam, els quals són coneguts com a resines naturals Posteriorment, hom ha…
aparell
Química
Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura, amb el fi d’obtenir un fons ben llis i homogeni que no sigui excessivament absorbent.
L’aparell pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes d’adherència, bé sobre una capa inicial d' emprimació destinada a assegurar una bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada sovint per als metalls ferrosos Si la superfície inicial del suport és ja prou regular i llisa per a l’acabat que hom vol obtenir, l’aparell pot ésser suprimit i hom pot pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als efectes d’…
barban
Química
Agronomia
Herbicida del tipus carbamat, obtingut per reacció entre el 4-cloro-2-butin-1-ol i l’isocianat de m-clorofenil.
És aplicat, després de la germinació del blat i de l’ordi, contra la cugula
paper termomètric
Tecnologia
Química
Paper recobert d’una emulsió termosensible que canvia de color en funció de la temperatura.
Aplicat sobre un objecte, el canvi de color que adopta permet de determinar la temperatura del dit objecte
oxicloració
Química
Variant de la cloració per substitució en la qual el subproducte de la reacció, clorur d’hidrogen, és oxidat catalíticament a clor mitjançant oxigen, d’on resulta un aprofitament total de l’agent clorant.
El procés té una gran importància econòmica augmenta notablement la rendibilitat de les cloracions per substitució i és aplicat en un gran nombre de processos industrials
anticlor
Química
En el blanqueig dels filats i els teixits i de la pasta de paper, substància que és addicionada als banys de rentatge per a eliminar les restes d’hipoclorit o de clor lliure que podrien perjudicar els articles tractats.
Normalment, es tracta d’agents reductors com tiosulfat, bisulfit o metabisulfit sòdic, però el terme és aplicat també a qualsevol altre producte utilitzat amb aquest propòsit
benzo-
Química
Prefix que denota relació amb el benzè, que conté el nucli benzènic.
En particular és aplicat a aquells composts policíclics que contenen anells de benzè condensats, és a dir, units a un altre anell per dos àtoms de carboni comuns, com ara el benzofuran
polarografia
fototeca.cat
©
Química
Branca de l’electroquímica que estudia la variació de la intensitat de corrent en funció del potencial aplicat a un microelèctrode en unes condicions en les quals la velocitat d’electròlisi és determinada per la difusió de l’espècie oxidable o reductible cap a l’esmentat elèctrode.
En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir…
Charles Martin Hall
Química
Químic nord-americà.
El 1886 inventà el procediment electrolític per a la reducció de l’alumini, conegut per procediment Hall-Héroult , que en feia un material utilitzable per a la indústria i que dos anys més tard fou aplicat per la Pittsburgh Reduction Company, de la qual Hall esdevingué vicepresident el 1890