Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
tetraiodomercurat d’argent
Química
Pólvores denses, insolubles en aigua, solubles en les solucions de cianurs i de iodurs.
De color groc intens, esdevé vermell sang a 40-50°C És emprat en termoscòpia, especialment per a detectar l’escalfament de suports d’arbres
catequina
Química
Flavonoide que ocorre en les fustes i escorces dels diferents arbres.
Per extensió, es denominen catequines els diferents flavonoides estructuralment relacionats i que ocorren conjuntament a la natura La catequina s’empra en el tenyiment i, en medicina, com a astringent
triclorfon
Química
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida d’aplicació foliar i al sòl.
Actiu per ingestió i contacte, hom també el pot utilitzar com a esquer És autoritzat en fruiters, olivera, vinya, plantes d’horta i arbres ornamentals Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 10 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació i l’empresa que la comercialitza
bdel·li
Química
Goma resina semblant a la mirra, obtinguda de diferents arbres del gènere Balsamea
.
carbonitruració
Química
Cementació dels metalls ferrosos amb carboni i nitrogen.
Hom porta a terme aquest tractament en una atmosfera de monòxid de carboni, amoníac i hidrocarburs generalment propà i butà a alta temperatura 700-875°C L’alta duresa obtinguda en la capa superficial de l’ordre de 950-1 050 xifres Vickers amb una penetració de 0,7-0,8 mm és causada per l’acció conjunta de la nitruració i per la formació d’austenita Els acers carbonitrurats són emprats per a engranatges, cargols sens fi, arbres de lleves, etc
aminotriazole

Aminotriazole
©
Química
Agronomia
Pólvores cristal·lines blanques, bastant solubles en aigua, i que es fonen a 156-159°C.
L’aminotriazole, conegut també amb el nom d’amitrol, és capaç d’inhibir la funció clorofíllica i és emprat com a herbicida contra diverses gramínies És autoritzat en conreus d’arbres fruiters de llavor i pinyol i en avellaner i cítrics, també en olivera i vinya Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és variable, entre 15 i 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació sovint amb simazina, ametrina, 2,4 D, sal sòdica o diuron i l’empresa que la comercialitza
gasohol
Química
Combustible que conté un 10% d’alcohol etílic i un 90% de benzina sense plom.
És un compost que augmenta l’índex d’octà i que és altament tòxic L’actual deficiència de petroli ha fet que els estudis de producció d’alcohol, a partir dels arbres de creixement ràpid i dels productes agrícoles que es fan servir per a la fabricació d’aquest carburant, s’hagin intensificat La utilització d’alcohol en la benzina representa una gran millora per al motor la baixa calor de combustió de l’alcohol enfront d’un combustible supercarburant, fa que el rendiment d’una caloria d’alcohol sigui més gran que el d’1,08 calories d’aquell combustible També s’estudia la fabricació…
cautxú
Recollida de làtex per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Química
Elastòmer extret del làtex de diverses plantes (arbres, lianes o herbes) generalment pròpies de la zona intertropical, de les quals l’única que té importància industrial és l’hevea (Hevea brasiliensis).
El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…
alcohol sinapílic
Química
Hidroxifenol natural, amb l’esquelet molecular del propenilbenzè, que es troba en forma de glucòsid a la saba dels arbres.
Ignasi Vidal i Guitart

Ignasi Vidal i Guitart
© Família Vidal Maspons
Química
Químic i industrial.
Llicenciat en ciències químiques el 1933, l’any següent emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia En aquest país s’incorporà a la universitat i fou fundador de l’Escuela de Agricultura Tropical a Cali, posteriorment transformada en facultat d’agronomia de la Universidad Nacional Afeccionat a la recerca botànica, a la Serralada Occidental de Colòmbia descobrí arbres i plantes, una de les quals s’anomena Styrax Vidalianus en honor del seu descobridor En esclatar la guerra civil retornà a Catalunya, on participà en el conflicte Després d’exiliar-se, el 1940 tornà a Colòmbia i residí…