Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
groc de Nàpols
Química
Pigment format per antimonat de plom, Pb(SbO3)2 · 9H2O, que conté també l’òxid del metall.
D’un groc viu i de bona solidesa, ha estat molt emprat en pintura artística, malgrat tenir tots els inconvenients dels composts de plom
groc de cadmi
Química
Pigment de color entre verdós i taronja, obtingut per tractament d’una solució de sulfat o clorur de cadmi amb sulfur alcalí o sulfur d’hidrogen.
La presència de selenur de cadmi canvia el matís cap a vermell o marró, i dóna lloc als sulfoselenurs de cadmi El pigment pur és costós i hom l’empra sobretot en pintura artística És anomenat també groc brillant
groc
Química
Matèria colorant groga.
Pigments grocs nom genèric corrent i composició química tonalitat origen característiques principals utilitzacions poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l'atomosfera groc de cadmi sulfur de cadmi, sovint amb altres substàncies variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació fabricació química excellent reduïda excellent bona pintures industrials de qualitat coloració de plàstics groc de crom cromat de crom coprecipitat amb altres sals de plom insolubles i cromats bàsics de plom variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació…
Enric Moles i Ormella
Química
Químic i farmacòleg
Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà 1905, i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas 1906 L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de…
blau de Thenard
Química
Blau de cobalt, que conté un petit excés d’alúmina per a aconseguir un matís més viu, emprat en pintura artística, i en química analítica per a la identificació de l’alumini.
argent

Argent
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica (5è període), gairebé sempre de valència 1, bivalent només en alguns composts rars.
Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…