Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
àcid benzoic
Química
Àcid present en el benjuí (d’on fou obtingut ja al s XVII), que cristal·litza en forma de lamel·les o agulles blanques, solubles en etanol i en èter, molt poc en aigua, i que es fonen a 122,5°C.
Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals resines, bàlsams, etc, però hom l’obté per descarboxilació de l’àcid itàlic, en presència de catalitzadors, i per altres procediments L’àcid lliurei les seves sals sòdica, potàssica i càlcida s’empren com a additius alimentarisconservadors en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en el medi àcid Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica i plàstics
diflunisal
Farmàcia
Química
Derivat de l’àcid acetilsalicílic.
És un sòlid cristallí que es fon a 210-211°C Administrat per via oral aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de dues hores i és eliminat per l’orina en un 95% Hom l’empra com a antiinflamatori, analgèsic i antipirètic
glafenina
Farmàcia
Química
Fàrmac analgèsic sintetitzat l’any 1964.
Administrada per via oral el màxim nivell plasmàtic s’aconsegueix al cap d’una hora i la seva eliminació per l’orina és molt ràpida 67% al cap de sis hores És un analgèsic relativament potent i amb poca acció antiinflamatòria
àcid perbenzoic
Química
Peroxiàcid corresponent a l’àcid benzoic.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 41-43°C És insoluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics Hom l’obté per oxidació de l’àcid benzoic És emprat com a iniciador de polimeritzacions i com a oxidant en síntesi orgànica
antragal·lol
Química
Colorant bru que es fon a 312-313°C, lleugerament soluble en aigua.
És obtingut condensant els àcids gàllic i benzoic amb àcid sulfúric
aigua de llorer-cirer
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de les fulles fresques del llorer reial.
Els seus principis actius són l’àcid cianhídric i l’aldehid benzoic És metzinosa i sol ésser emprada a petites dosis com a calmant de la tos
Hermann Christian von Fehling
Química
Químic alemany.
Doctorat a la Universitat de Heidelberg 1837, fou professor a la Polytechnische Schule de Stuttgart i vicepresident de la Deutsche Chemische Gesellschaft Investigà en el camp de la química industrial sobre sals taní, derivats de l’àcid benzoic, etc Descobrí l’anomenat reactiu de Fehling
α-tropolona
Química
Hidroxicetona cíclica l’estructura de la qual ocorre en diversos productes naturals.
És un sòlid cristallí, incolor, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 52°C Té una estructura plana, i presenta caràcter aromàtic i amfòter Experimenta reaccions de substitució amb reactius electròfils, i es transposa amb facilitat a àcid benzoic per escalfament amb àlcali
reacció de Cannizzaro
Química
Dismutació dels aldehids no aldolitzables (sense hidrogen en α) en àcids i alcohols d’idèntica longitud de cadena en medi fortament alcalí.
És una reacció característica dels aldehids aromàtics, descoberta el 1853 per Stanislao Cannizzaro en obtenir alcohol benzílic i àcid benzoic a partir del benzaldehid Quan hom empra dos aldehids diferents té lloc la reacció de Cannizzaro encreuada , com, per exemple, l’oxidació del formaldehid pel benzaldehid
àcid nitrobenzoic
Química
Derivat nitrat de l’àcid benzoic.
Hom en coneix tres varietats isomèriques meta, para i orto L’àcid metanitrobenzoic és obtingut per nitració del benzoat de metil i ulterior hidròlisi de l’èster És una substància de tast amargant, que es fon a 142°C És emprat com a reactiu d’identificació d’alcaloides i del tori L’àcid paranitrobenzoic és obtingut per oxidació de p -nitrotoluè, amb mescla d’àcid cròmic es fon a 242,4°C i és emprat en l’obtenció de la procaïna i dels èsters de l’àcid p -hidroxibenzoic L’àcid ortonitrobenzoic no té aplicacions especials