Resultats de la cerca

Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals resines, bàlsams, etc, però hom l’obté per descarboxilació de l’àcid itàlic, en presència de catalitzadors, i per altres procediments L’àcid lliurei les seves sals sòdica, potàssica i càlcida s’empren com a additius alimentarisconservadors en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en el medi àcid Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica i plàstics

És un sòlid cristallí que es fon a 210-211°C Administrat per via oral aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de dues hores i és eliminat per l’orina en un 95% Hom l’empra com a antiinflamatori, analgèsic i antipirètic

Administrada per via oral el màxim nivell plasmàtic s’aconsegueix al cap d’una hora i la seva eliminació per l’orina és molt ràpida 67% al cap de sis hores És un analgèsic relativament potent i amb poca acció antiinflamatòria

És un sòlid cristallí blanc que es fon a 41-43°C És insoluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics Hom l’obté per oxidació de l’àcid benzoic És emprat com a iniciador de polimeritzacions i com a oxidant en síntesi orgànica

És obtingut condensant els àcids gàllic i benzoic amb àcid sulfúric

Els seus principis actius són l’àcid cianhídric i l’aldehid benzoic És metzinosa i sol ésser emprada a petites dosis com a calmant de la tos

Doctorat a la Universitat de Heidelberg 1837, fou professor a la Polytechnische Schule de Stuttgart i vicepresident de la Deutsche Chemische Gesellschaft Investigà en el camp de la química industrial sobre sals taní, derivats de l’àcid benzoic, etc Descobrí l’anomenat reactiu de Fehling

És un sòlid cristallí, incolor, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 52°C Té una estructura plana, i presenta caràcter aromàtic i amfòter Experimenta reaccions de substitució amb reactius electròfils, i es transposa amb facilitat a àcid benzoic per escalfament amb àlcali

És una reacció característica dels aldehids aromàtics, descoberta el 1853 per Stanislao Cannizzaro en obtenir alcohol benzílic i àcid benzoic a partir del benzaldehid Quan hom empra dos aldehids diferents té lloc la reacció de Cannizzaro encreuada , com, per exemple, l’oxidació del formaldehid pel benzaldehid

Hom en coneix tres varietats isomèriques meta, para i orto L’àcid metanitrobenzoic és obtingut per nitració del benzoat de metil i ulterior hidròlisi de l’èster És una substància de tast amargant, que es fon a 142°C És emprat com a reactiu d’identificació d’alcaloides i del tori L’àcid paranitrobenzoic és obtingut per oxidació de p -nitrotoluè, amb mescla d’àcid cròmic es fon a 242,4°C i és emprat en l’obtenció de la procaïna i dels èsters de l’àcid p -hidroxibenzoic L’àcid ortonitrobenzoic no té aplicacions especials