Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
càmfora

Càmfora
©
Farmàcia
Química
Cetona terpènica existent en les seves dues formes òpticament actives i com a racèmic.
És obtinguda per destillació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer hom assoleix, així, la forma dextrogira Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè Els seus cristalls fan una olor penetrant característica És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals És emprada com a plastificant de la cellulosa hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot celluloide, laques i…
bromur de càmfora
Farmàcia
Química
Derivat de la càmfora per substitució d’un àtom d’hidrogen per un de brom.
És emprat principalment com a sedant nerviós, antiespasmòdic i anafrodisíac
oli camforat
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Solució de càmfora en oli d’olives purificat.
Hom el prepara en injectables És un excitant dels centres vasomotors, per la qual cosa ha estat emprat com a analèptic, però actualment és substituït per altres analèptics solubles en l’aigua i d’acció més ràpida
pàtxulol
Química
Alcohol sesquiterpènic tricíclic, principal constituent de l’essència de pàtxuli.
És un líquid òpticament actiu La seva estructura fou determinada per GBüchi el 1963
borneol

Borneol
©
Química
Substància terpènica, que en la seva forma levogira és el constituent principal de la càmfora de ngai
.
És coneguda com a càmfora de Borneo els seus cristalls, obtinguts en èter de petroli, en forma de lamelles hexagonals, tenen una peculiar olor de pebre i un tast fort semblant al de la menta La forma racèmica té un punt de fusió de 208°C És obtinguda sintèticament per reducció amb hidrogen naixent de la càmfora És emprat en medicina, perfumeria, i per a l’obtenció dels seus èsters
hexacloroetà
Química
Derivat halogenat de l’età, del qual és obtingut per cloració.
Té una olor de càmfora i se sublima, sense fondre's, a 185°C És emprat com a substituent de la càmfora i per a fer explosius de seguretat
camfè

Camfè
Química
Terpè que en la seva forma levogira es troba en els olis essencials de llimona i valeriana, i en les trementines franceses i americanes; la forma dextrogira és present en els olis de romaní, d’espígol i de ginebre.
És emprat en l’obtenció de la càmfora sintètica Té el punt de fusió entre 51-52ºC i el d’ebullició entre 158,5-159,5ºC
Andreas Sigismund Marggraf
Química
Químic.
Fou un dels iniciadors de l’anàlisi química, i introduí l’ús del microscopi en els estudis químics Aïllà el sucre de la bleda-rave, emprà l’assaig a la flama per a diferenciar el sodi del potassi i obtingué el P 2 O 5 per combustió de l’element Treballà sobre la purificació de la càmfora i de la magnèsia
α-pinè
Química
Hidrocarbur monoterpènic bicíclic insaturat, principal constituent de l’essència de trementina.
Presenta isomeria òptica i existeix en dues formes, R i S És un líquid incolor, d’olor terpènica, que bull a 156°C té una densitat de 0,8582 És soluble en alcohol, èter i cloroform Hom l’empra com a dissolvent de ceres i vernissos, intermedi de síntesi d’altres composts terpènics càmfora , camfè , additiu per a olis lubrificants i en la preparació de resines sintètiques