Resultats de la cerca

És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…

El celluloide pot ésser emmotllat en blocs, peces i làmines o estirat en barres i tubs Diluït amb alcohol i èter fins a un 25% de sòlids, pot ésser estès per escolament sobre cilindres o bandes, per a obtenir pellícules contínues d’amplada variable i de 006 a 025 mm de gruix Les propietats més destacables del celluloide són capacitat d’adoptar una extensa gamma de colors vius, jaspiats i tornassolats, transparència, rigidesa i estabilitat dimensional És soluble en cetones, èsters i alcohol etílic de 95°, i resistent als hidrocarburs, als àcids diluïts i als olis minerals

Per llur capacitat aïllant i per llur baixa densitat, els materials cellulars són emprats com a aïllants tèrmics i elèctrics, com a material d’embalatge

Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode els electrons necessaris per…

Els plàstics cellulòsics són de propietats molt diverses, com, per exemple, l’acetat de cellulosa, l’etilcellulosa, metilcellulosa, nitrocellulosa, carboximetilcellulosa

Hom l’anomena més correntment element primari o pila

Els acetobutirats de cellulosa no plastificats es presenten en forma de floca, de lleugera olor butírica, i llurs propietats depenen de la composició i de la mitjana dels pesos moleculars Els tipus comercials són preparats tractant la cellulosa amb els anhídrids acètic i butíric en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador i d’àcid acètic glacial com a dissolvent Són solubles en les cetones, en els acetats, lactats i altres èsters orgànics, en alguns dissolvents clorats i en nombrosos dissolvents d’alt punt d’ebullició amb addició de quantitats reduïdes de plastificants adequats èsters…

S'obté per l’acció en calent de l’anhídrid propiònic sobre la cellulosa, en presència d’anhídrid monocloroacètic, utilitzant xilè com a diluent És autoplastificant pels radicals propionil de la seva cadena Ofereix major resistència a l’impacte i a la calor que l’acetat de cellulosa, el qual substitueix amb avantatge en moltes aplicacions És esterilitzable pel fet d’ésser insensible a l’aigua en ebullició

Llurs propietats són molt semblants a les de l'acetobutirat de cellulosa Quan la proporció de grups acetil és molt baixa relativament a la de grups propionil, els acetopropionats acostumen a anomenar-se propionat de cellulosa La principal aplicació dels acetopropionats pròpiament dits és la fabricació de vernissos i pintures