Resultats de la cerca

La nova firma establí la seu central a Estrasburg La companyia està especialitzada en el que s’anomena ciències de la vida, i les seves línies de negoci abracen des de productes farmacèutics fins a agrícoles, fibres i plàstics Els seus ingressos nets ascendiren el 1999 a 745 milions d’euros El grup destinà més de 3 000 milions d’euros a la investigació i al desenvolupament Les seves vendes netes arribaren a la xifra de 18 406 milions d’euros

Es doctorà en química orgànica per la Universitat de Barcelona 1974 i féu estudis postdoctorals a Geneva Estats Units basats en la síntesi d’inhibidors de l’hormona juvenil d’insectes 1978-79 Des del 1991 és professor de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques, on ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals el de director de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals 2005-08 Des del 2008, és director de l’Institut de Química Avançada de Catalunya Ha estat director i coordinador de nombrosos projectes de recerca, alguns finançats per companyies…

Privatitzada en 1989-97, porta a terme activitats d’exploració, producció, transport i refinament de petrolis, a més de la fabricació, distribució i comercialització de derivats del petroli i del gas natural És la primera companyia espanyola en volum de vendes i una de les 250 més grans del món, amb uns beneficis nets de més de 2000 milions d’euros i una plantilla propera als 25000 empleats 2012 Opera en una trentena de països En foren els primers accionistes el BBVA, la companyia petroliera mexicana Pemex  i les antigues  Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona  i Caixa d’Estalvis de…

Inclou dos grans subsectors el de la química inorgànica o mineral i el de la química orgànica Els productes principals que integren el primer són àcids, bases, anhídrids i òxids inorgànics, gasos nobles, sals inorgàniques de clor, fluor, brom, iode, sofre, nitrogen, fòsfor i silici, entre altres, aigua oxigenada i halurs no metàllics El subsector de la química orgànica engloba principalment tota la química del carboni i els seus derivats, una part molt important dels quals actualment són els hidrocarburs Cal afegir-hi, a més, uns altres sectors importants a la indústria química, com és ara…

Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…

L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…

Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i de fluorur…

Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…