Resultats de la cerca

Sorensen definí el pH d’una dissolució com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions hidrogen pH = -log H + , i posà a punt un mètode electromètric per a determinar-lo Tot i que aquest mètode ha restat com a definitiu, el concepte primitiu de pH ha sofert diverses transformacions Actualment, el pH és definit d’una manera operativa, segons l’equació pH x - pH r = E x -E r / k , en la qual pH x és el pH de la dissolució desconeguda, pH r el de la dissolució de referència, E x la força electromotriu de la cella H 2 1 atm/dissolució x || elèctrode de referència…

Definí el concepte de l’estructura química, el qual permeté d’arribar al concepte d’isomeria L’aplicació d’aquests principis el portà a descobrir els alcohols terciaris

Aquest concepte fou introduït per TMLowry el 1923 i constituí el primer intent de sistematitzar els fenòmens de tautomerisme Tot i que en un principi s’aplicà als casos en els quals l’espècie migradora era un protó, actualment el concepte ha estat estès a qualsevol tipus de desplaçament d’un àtom d’hidrogen, ja sia per mecanismes iònics, radicalaris o concertats, que condueixin a un equilibri tautomèric Un exemple característic de prototropisme és el tautomerisme cetoenòlic, en el qual simultàniament ocorre una desmotropia

Aquest concepte, que deriva del grec χείρ ‘mà’ i que fa referència a la manca de simetria present en les mans, ha substituït modernament el de dissimetria En termes de la quiralitat, hom classifica les molècules en quirals i aquirals Totes les molècules quirals presenten activitat òptica, de manera que ambdós conceptes es troben biunívocament relacionats D’altra banda, la quiralitat d’un agregat de molècules pot diferir de la de les molècules components, com és el cas dels cristalls quirals de quars, els quals són constituïts per unitats essencialment aquirals El concepte…

Estudià amb Gmelin i Liebig, i fou professor a Londres Féu recerques en química orgànica esterificació, èters, alcohols, etc i classificà els composts orgànics segons llur estructura molecular Proposà el concepte d’equilibri dinàmic i la reacció de síntesi que duu el seu nom

S'aplica tant a un camp petrolier, com a la producció d’un país, o a la de tot el món Aquest concepte s’origina en l’anomenada corba de Hubbert, en forma de campana, proposada pel geòleg nord-americà MK Hubbert a mitjan segle XX 

Professor al MIT, s’ha dedicat a l’estudi de la transferència de matèria i de la calor, on ha introduït un concepte teòric, el nombre de Sherwood , relació adimensional lligada al nombre de Reynolds i al de Schmidt, i que, en termodinàmica, ha estat anomenat també nombre de Nusselt material

Fou el primer a treballar sobre el pes atòmic anòmal del plom Investigà també sobre l’acció catalítica dels metalls en estat colloidal, i d’ell és el concepte d’"emmetzinament” dels catalitzadors Ideà el mètode d’electrodispersió per a la preparació de colloides fent saltar una guspira elèctrica al si d’un líquid

El concepte de síntesi asimètrica fou introduït per WMarckwald l’any 1904, i aquest camp ha adquirit cada vegada més importància per la seva aplicació a la síntesi de productes naturals òpticament actius El pas fonamental d’una síntesi asimètrica consisteix en una inducció estereoselectiva en un entorn dissimètric, el qual pot ésser un àtom de carboni asimètric, veí o pròxim, o bé un catalitzador, un suport o un dissolvent quirals externs, i en resulta la formació predominant d’un dels enantiòmers

Segons llur valència, els àtoms i els radicals es divideixen en univalents, bivalents, trivalents, quadrivalents , etc Tanmateix, el concepte de valència és poc clar i tendeix a ésser reemplaçat per d’altres, com ara el nombre d’oxidació, la covalència i el nombre de coordinació, més precisos i que fan referència a la natura de la unió química No obstant això, hom continua emprant el terme valència com a expressió general del poder de combinació dels elements o com a sinònim de qualsevol dels termes més precisos esmentats