Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
pH
Química
Concepte introduït el 1909 per S.P.L.Sorensen per donar una mesura quantitativa de l’acidesa o basicitat d’una dissolució.
Sorensen definí el pH d’una dissolució com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions hidrogen pH = -log H + , i posà a punt un mètode electromètric per a determinar-lo Tot i que aquest mètode ha restat com a definitiu, el concepte primitiu de pH ha sofert diverses transformacions Actualment, el pH és definit d’una manera operativa, segons l’equació pH x - pH r = E x -E r / k , en la qual pH x és el pH de la dissolució desconeguda, pH r el de la dissolució de referència, E x la força electromotriu de la cella H 2 1 atm/dissolució x || elèctrode de referència…
Aleksandr Mikhailovič Butlerov
Química
Químic rus, deixeble de Charles Wurtz, professor de química orgànica a Kazan’.
Definí el concepte de l’estructura química, el qual permeté d’arribar al concepte d’isomeria L’aplicació d’aquests principis el portà a descobrir els alcohols terciaris
prototropisme
Química
Tipus de tautomeria
en el qual les dues formes en equilibri són intercanviables mitjançant el desplaçament d’un àtom d’hidrogen.
Aquest concepte fou introduït per TMLowry el 1923 i constituí el primer intent de sistematitzar els fenòmens de tautomerisme Tot i que en un principi s’aplicà als casos en els quals l’espècie migradora era un protó, actualment el concepte ha estat estès a qualsevol tipus de desplaçament d’un àtom d’hidrogen, ja sia per mecanismes iònics, radicalaris o concertats, que condueixin a un equilibri tautomèric Un exemple característic de prototropisme és el tautomerisme cetoenòlic, en el qual simultàniament ocorre una desmotropia
quiralitat
Química
Propietat de no-identitat d’una molècula, en una configuració o conformació donades, amb la seva imatge especular.
Aquest concepte, que deriva del grec χείρ ‘mà’ i que fa referència a la manca de simetria present en les mans, ha substituït modernament el de dissimetria En termes de la quiralitat, hom classifica les molècules en quirals i aquirals Totes les molècules quirals presenten activitat òptica, de manera que ambdós conceptes es troben biunívocament relacionats D’altra banda, la quiralitat d’un agregat de molècules pot diferir de la de les molècules components, com és el cas dels cristalls quirals de quars, els quals són constituïts per unitats essencialment aquirals El concepte…
Alexander William Williamson
Química
Químic anglès.
Estudià amb Gmelin i Liebig, i fou professor a Londres Féu recerques en química orgànica esterificació, èters, alcohols, etc i classificà els composts orgànics segons llur estructura molecular Proposà el concepte d’equilibri dinàmic i la reacció de síntesi que duu el seu nom
pic petrolier
Tecnologia
Química
Moment en què la producció de petroli assoleix el seu punt més alt, després del qual comença a decréixer.
S'aplica tant a un camp petrolier, com a la producció d’un país, o a la de tot el món Aquest concepte s’origina en l’anomenada corba de Hubbert, en forma de campana, proposada pel geòleg nord-americà MK Hubbert a mitjan segle XX
Thomas Kilgore Sherwood
Química
Enginyer químic nord-americà.
Professor al MIT, s’ha dedicat a l’estudi de la transferència de matèria i de la calor, on ha introduït un concepte teòric, el nombre de Sherwood , relació adimensional lligada al nombre de Reynolds i al de Schmidt, i que, en termodinàmica, ha estat anomenat també nombre de Nusselt material
Georg Bredig
Química
Químic alemany, professor de química física i electroquímica a Karlsruhe (1911).
Fou el primer a treballar sobre el pes atòmic anòmal del plom Investigà també sobre l’acció catalítica dels metalls en estat colloidal, i d’ell és el concepte d’"emmetzinament” dels catalitzadors Ideà el mètode d’electrodispersió per a la preparació de colloides fent saltar una guspira elèctrica al si d’un líquid
síntesi asimètrica
Química
Cadascun dels procediments sintètics que, partint d’un substrat no quiral, condueixen a un producte quiral (quiralitat).
El concepte de síntesi asimètrica fou introduït per WMarckwald l’any 1904, i aquest camp ha adquirit cada vegada més importància per la seva aplicació a la síntesi de productes naturals òpticament actius El pas fonamental d’una síntesi asimètrica consisteix en una inducció estereoselectiva en un entorn dissimètric, el qual pot ésser un àtom de carboni asimètric, veí o pròxim, o bé un catalitzador, un suport o un dissolvent quirals externs, i en resulta la formació predominant d’un dels enantiòmers
valència
Química
Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
Segons llur valència, els àtoms i els radicals es divideixen en univalents, bivalents, trivalents, quadrivalents , etc Tanmateix, el concepte de valència és poc clar i tendeix a ésser reemplaçat per d’altres, com ara el nombre d’oxidació, la covalència i el nombre de coordinació, més precisos i que fan referència a la natura de la unió química No obstant això, hom continua emprant el terme valència com a expressió general del poder de combinació dels elements o com a sinònim de qualsevol dels termes més precisos esmentats