Resultats de la cerca

Hom l’obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari, com el persulfat potàssic, d’on resulta un polímer granular, susceptible d’emmotllament i extrusió, amb un pes molecular mitjà de 5 × 10 5 a 10 7 És un sòlid amb la consistència d’una cera, de color blanc, amb molt bones propietats com a aïllant elèctric i amb el coeficient de fregament més baix de tots els materials sòlids coneguts És resistent a tots els agents químics, excepte els metalls alcalins fosos i el fluor, i no és soluble en cap dissolvent Té una extraordinària…

Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…

Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…