Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
àcid trifluoroacètic
Química
Un dels àcids orgànics més forts coneguts.
És un líquid incolor, fumant, molt higroscòpic, d’olor acètica molt penetrant, fortament corrosiu, no inflamable, miscible amb tots els solvents, que bull a 72°C És emprat en síntesi orgànica, com a medi de reacció àcid no oxidant i com a catalitzador
pseudohalogen
Química
Qualsevol dels radicals inorgànics que en estat lliure presenten propietats semblants als halògens.
Els pseudohalògens més coneguts són el cianogen i el tiocianogen
gas lacrimogen
Soldats afectats per gasos lacrimògens, durant la l Guerra Mundial (1915), en l’anomenada segona batalla de Ieper (Ypres)
Química
Gas que, actuant selectivament sobre les terminacions nervioses de la còrnia i de les conjuntives, provoca una sensació de dolor i una abundosa secreció de llàgrimes, acompanyada de parpelleig, que priva de la visió.
Els més coneguts són els halogenurs de benzil i els derivats halogenats de l’acetofenona
borà
Química
Cadascun dels hidrurs de bor que corresponen a la sèrie determinada per la fórmula BnHn+4 (n = 2,3,4,...).
D’aquesta sèrie són coneguts el terme més simple diborà i alguns altres més bor
adducte
Química
Dit de l’associació il·limitada de dues molècules en la qual una molècula d’un component és enterament o parcialment inclosa dintre d’una xarxa cristal·lina de l’altra.
Hi ha diverses classes de composts d’aquesta mena, els més coneguts són els anomenats clatrats
ocimè
Química
Compost terpènic líquid que bull a 176-178°C, contingut en l’oli de l’alfàbrega.
Hom ha caracteritzat els seus dos isòmers geomètrics, coneguts com a α- ocimè i β- ocimè És emprat en perfumeria
manganit
Química
Qualsevol sal de l’àcid manganós.
Els més coneguts són els alcalins, que hom obté per fusió del diòxid de manganès amb un hidròxid alcalí, segons la reacció
selenit
Química
Qualsevol sal de l’àcid selenós.
Únicament són coneguts els selenits dels metalls alcalins, de fórmula M 2 I SeO 3 , que troben aplicació en la fabricació del vidre
sulfà
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment dels sulfans per substitució d’un àtom d’hidrogen, o de tots dos, per restes hidrocarbonades o agrupaments funcionals (-OH, -OR, -NR2, -COOH, -SO3H, etc).
Els elements més senzills de la sèrie R-S-S-R són els més ben coneguts i deriven dels tiols per dimerització oxidativa
radionúclid
Química
Núclid radioactiu.
Els radionúclids poden descompondre's per emissió de diverses partícules n, α, β, γ o per captura d’electrons orbitals Cada radionúclid és caracteritzat per la seva vida mitjana o període temps necessari per a la desintegració de la meitat d’una mostra qualsevol Històricament, el coneixement dels radionúclids arrenca amb el descobriment de la radioactivitat per AHBecquerel l’any 1896, i es desenvolupà notablement al començament del s XX amb els treballs de PCurie, MCurie i FSoddy de tal manera que l’any 1914 ja n'eren coneguts quaranta Posteriorment, el descobriment de la…