Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
coure
Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9…
sulfat de coure
Química
La més important de les sals del coure.
Anomenat caparrós blau , hom el prepara per l’acció de l’àcid sulfúric sobre residus de coure CuO + 2H + SO 4 = →Cu + + SO 4 = +H 2 O pentahidratat CuSO 4 5H 2 O, es presenta en forma de cristalls triclínics blaus que, en calent, perden llur aigua d’hidratació i es transformen en pólvores blanques, les quals s’acoloreixen de nou en contacte amb l’aigua Juntament amb el sulfat ferrós, hom l’utilitza per a tenyir, en negre o en morat, llana i seda És molt emprat en l’electrometallúrgia i la galvanoplàstia i com a generador d’hidròxid de coure en el brou bordelès En…
acetoarsenit de coure
Química
Pólvores cristal·lines de color verd, estables a l’aire i a la llum, gairebé solubles en aigua.
És conegut també com a verd de París o verd de Schweinfurt És emprat com a insecticida d’ingestió, sobretot per a combatre l’escarabat de la patata, i també com a pigment en pintures marines
òxid de coure (II)
Química
Sòlid negre obtingut escalfant el coure a l’aire lliure o per calcinació del nitrat.
Hom l’empra com a colorant verd de vidres
clorur de coure (I)
Química
Pólvores blanques obtingudes per acció de l’àcid clorhídric sobre el coure en presència de traces d’àcid nítric.
És insoluble en aigua i soluble en àcid clorhídric i en amoníac Les seves solucions absorbeixen l’òxid de carboni és també el reactiu de l’acetilè
òxid de coure (I)
Química
Sòlid vermell que existeix en l’estat natural ( cuprita
).
Hom l’obté per reducció de l’acetat cúpric o per acció de la glucosa sobre el reactiu de Fehling
clorur de coure (II)
Química
Sòlid groc a l’estat anhidre que, hidratat, cristal·litza en agulles verdes.
Hom l’obté per acció de l’àcid clorhídric sobre l’òxid cúpric
verdet
Química
Pigment obtingut per l’acció de l’àcid acètic sobre el coure en presència de l’aire.
És essencialment un acetat bàsic de coure, i, com aquest, és tòxic
níquel
Esquema de diferents procediments d’obtenció del níquel a partir dels dos tipus de niquelíferes, sense representar-hi els mètodes de recuperació d’altres metalls que acompanyen el níquel
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, entre el cobalt i el coure.
El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…