Resultats de la cerca

El 1804 descobrí la morfina com a constituent principal de l’opi Estudià també les bases orgàniques les quals, segons provà, contenen nitrogen i els alcaloides El 1820 descobrí l’àcid sulfurós

Juntament amb RB Bunsen, GR Kirchchoff i W Crookes establí els fonaments de l’anàlisi espectroscòpica Descobrí espectroscòpicament l' eka-alumini 1875, que ulteriorment D&I Mendelejev demostrà que era el galli també descobrí el samari 1879 i el disprosi 1886

Doctorat a la Universitat de Berkeley 1937, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica i acadèmica, a més d’exercir-hi diversos càrrecs Dedicat a la física i química nuclear i a la radioactivitat, el 1940 descobrí el plutoni amb Edwin McMillan i establí com obtenir-lo en un reactor d’urani Dirigí les investigacions sobre plutoni del Projecte Manhattan 1942-46, descobrí l’americi i el curi 1945, i posteriorment 1950 el berkeli i el californi Establí també l’existència de la quarta família radioactiva, la del neptuni Fou, a més, director del Lawrence…

Treballà en enzims i en fermentació vínica, i descobrí l’àcid arsanílic Féu possible l’anomenada reducció de Béchamp

Féu treballs de química orgànica relacionats amb la fisiologia vegetal Descobrí el sulfur de carboni, anomenat licor de Lampadius

Estudià amb Berzelius i Liebig i fou professor a Torí El 1847 descobrí les propietats explosives de la nitroglicerina, les quals observà i analitzà

Fou el primer catedràtic de química a la Universitat de Berlín Creà l’anàlisi mineral quantitativa i descobrí nous elements urani, titani, zirconi, ceri

Investigador en els camps dels explosius i dels olis minerals Descobrí el procediment d’estabilització de la nitrocellulosa i inventà, amb JDewar, la cordita, pólvora sense fum

Fou professor a París Analitzà diverses substàncies alimentàries, com el blat Amb Persoz, estudià la sacarificació del midó, i descobrí la cellulosa, la dextrina i la pectina

Estudià a Berlín i a Munic Fou director de la BASF en 1868-89 descobrí molts colorants sintètics i l’àcid peroxomonosulfúric H 2 SO 5 , anomenat àcid de Caro