Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
subnitrat de bismut
Química
Pólvores blanques, formades per cristalls molt petits, inodores, quasi insípides, insolubles en aigua i en alcohol.
La seva fórmula varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo L’oficinal ha de contenir el 78% de Bi 2 O 3 És anomenat també nitrat bàsic de bismut Com tots els composts de bismut, té acció antiàcida, absorbent, protectora de les mucoses i cicatritzant de les úlceres de l’aparell digestiu Hom n'ha abandonat l’ús en radiologia a causa de les intoxicacions que es produïen a vegades en ésser descompost pels àcids gàstrics És emprat en la composició de medicaments, en la preparació d’altres sals de bismut, en perfumeria, cosmètica, esmalts ceràmics, etc
hidrur de calci
Química
Sòlid de color blanc, de caràcter salí, insoluble en dissolvents orgànics, obtingut per síntesi directa dels seus elements.
El producte comercial és d’un color gris més o menys rogenc És descompost per l’aigua en una reacció hidrolítica de la qual resulta hidròxid de calci i hidrogen molecular D’aquí ve que sigui conegut també amb els noms d' hidrolita i hidrogenita , i és emprat per a transportar i produir quantitats petites d’hidrogen La seva gran reactivitat amb l’aigua el fa un dels agents dessencants més enèrgics, superior a l’anhídrid fosfòric, especialment avantatjós en la indústria per a dessecar els olis de condensadors i transformadors D’altra banda, el seu alt poder reductor és posat a…
fluorur d’argent
Química
Combinació de fluor amb argent.
L’argent forma tres fluorurs el monofluorur AgF, dit també fluorur argentós o simplement fluorur d’argent, el difluorur AgF 2 , dit també fluorur argèntic , i l' hemifluorur Ag 2 F, dit també subfluorur El monofluorur, molt soluble en aigua, és obtingut tractant l’òxid o el carbonat d’argent amb àcid fluorhídric Forma diversos hidrats i és emprat com a antisèptic i en síntesi orgànica El difluorur és preparat per acció del fluor sobre el metall o els seus halogenurs Oxidant poderós, és descompost per la llum i instantàniament al contacte de l’aigua És emprat per a la fluoració d…
combustió
Física
Química
Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).
En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…