Resultats de la cerca

Fou professor a París Analitzà diverses substàncies alimentàries, com el blat Amb Persoz, estudià la sacarificació del midó, i descobrí la cellulosa, la dextrina i la pectina

Tant en solució com a l’estat sòlid existeix en les dues formes cícliques de α-D-glucopiranosa i β-D-glucopiranosa És l’aldohexosa més coneguda, car és el compost orgànic que en forma lliure o combinada és més abundant a la natura La glucosa, anomenada també dextrosa o sucre del raïm , té un paper important en el metabolisme, com a font d’energia En els organismes vegetals és combinada amb la D-fructosa, i hom considera que tots dos composts deriven de la sacarosa per hidròlisi d’aquest disacàrid sovint també es troba combinada en forma d’un polisacàrid, com el midó, el glicogen i la…

De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…