Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
biocombustible
Química
Tecnologia
Combustible constituït per un agregat de matèria orgànica, com ara deixalles domèstiques, sabons biodegradables, palla, fusta, restes de cereals, etc., amb un poder calorífic elevat que prové directament o indirectament de la captació i fixació d’energia solar en processos de fotosíntesi.
Es tracta d’un combustible sòlid, líquid o gasós d’origen biològic biomassa que ha seguit un procés de transformació per tal d’adaptar-lo a una funció substitutiva dels combustibles convencionals d’origen fòssil La idea inicial de la utilització de biocombustibles fou l’aprofitament de residus, principalment agrícoles, però també la fracció orgànica dels residus domèstics, per a obtenir una energia alternativa a un cost relativament baix Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, i es classifiquen en biocombustibles de primera , segona ,…
regla de la seqüència
Química
Procediment introduït per R.S.Cahn, C.Ingold i V.Prelog, l’any 1966, per a establir la configuració absoluta dels centres quirals.
Essencialment, i aplicat a l’àtom de carboni asimètric, consisteix a assignar als àtoms directament enllaçats al centre quiral una prioritat directament relacionada amb llur nombre atòmic i, observant el centre de tal manera que l’àtom de carboni amb menys prioritat resti al més lluny possible de l’observador, veure si els tres grups restants són correlacionables per ordre de prioritat descendent segons un gir en el sentit de les agulles del rellotge configuració absoluta R o en el sentit contrari configuració absoluta S
compost organometàl·lic
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom metàl·lic.
El primer compost organometàllic conegut fou el dietilzinc CH 3 —CH 2 —Zn—CH 2 —CH 3 , aïllat el 1849 per EFrankland d’aleshores ençà, hom n'ha sintetitzats un gran nombre, que comprèn gairebé tots els elements metàllics N'existeixen de dos tipus els organometàllics purs, que contenen exclusivament radicals orgànics units al metall, i els mixts, que contenen alhora radicals orgànics i inorgànics units al metall Des del punt de vista del tipus d’enllaç, poden ésser classificats en iònics, formats únicament pels metalls més electropositius, i covalents, entre els quals cal distingir els que…
diazoic | diazoica
Química
Dit del compost orgànic que conté en la molècula dos àtoms de nitrogen directament units entre ells.
Dels quals solament un va unit a la part orgànica R de la molècula, com els composts diazo o diazoalcans R=96sb=, les sals de diazoni R-96sb≡N, els diazoats R-N=n-O⊕, els àcids diazosulfònics R-N=N-SO 3 rH, els diazocianurs R-N=N-C≡N, els diazohidròxids R-N=N-OH, o els diazosulfonats R-N=N-SO 3 86sb
aparell
Química
Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura, amb el fi d’obtenir un fons ben llis i homogeni que no sigui excessivament absorbent.
L’aparell pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes d’adherència, bé sobre una capa inicial d' emprimació destinada a assegurar una bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada sovint per als metalls ferrosos Si la superfície inicial del suport és ja prou regular i llisa per a l’acabat que hom vol obtenir, l’aparell pot ésser suprimit i hom pot pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als…
clorur de radi
Química
Cristalls groguencs fortament corrosius i elevadament tòxics, solubles en aigua i alcohol, que es fonen a 1 000°C.
Hom l’obté directament de les menes del radi i és emprat en medicina i en la preparació de pintures luminescents
negre d’anilina
Química
Cadascun dels colorants resultants de l’oxidació, mitjançant el dicromat de diverses molècules d’anilina.
Són colorants negres, d’estructura complexa i no ben coneguda Hom els obté en forma de pasta o directament sobre la fibra, i són emprats per a tenyir cotó sense mordent
aliatge de polímers
Química
Terme usat per a descriure determinades mescles de polímers, les propietats de les quals depenen fortament de l’estructura dels components, de llurs quantitats relatives, així com de la morfologia del conjunt.
Hom prepara els aliatges directament, per mescla de polímers, siguin aquests miscibles o no en aquest cas caldrà disposar-hi un compatibilitzador, o bé indirectament p ex, polimeritzant un monòmer en presència d’un polímer
colorant azoic
Química
Colorant azo emprat per a tenyir el cotó de colors brillants i estables a la llum solar.
Els colorants azoics, insolubles en aigua, són copulats directament en la fibra, generalment de manera instantània, passant la tela de cotó prèviament impregnada d’una solució alcalina de naftol AS a través d’una solució freda del colorant
aparellar
Química
Donar les primeres capes dels recobriments de pintura anomenats aparell
o emprimació
, directament damunt una tela o una taula.
Antigament, hom feia una palicació manual mitjançant la imprimadora o brotxa damunt les teles tensades en el seu propi bastidor en l’actualitat, hom ho fa industrialment, estenent una capa uniforme damunt una peça de tela contínua
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina