Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
agent tensioactiu

L’acció detergent d’un agent tensioactiu: formació de mícel·les i d’una pel·lícula que recobreix la taca (a dalt), dispersió del greix (al centre) i aparició de microgotes estabilitzades que formen una emulsió amb l’aigua (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que presenten, en ésser dissolts en aigua o en una dissolució aquosa, la propietat d’afectar, reduint-la, llur tensió superficial.
Anàlogament, els agents tensioactius disminueixen la tensió interficial dels sistemes líquids heterogenis Des d’un punt de vista quimicofísic, els agents tensioactius són molècules hidrocarbonades lineals, substituïdes per un grup polar, de tal manera que presenten una part hidrofòbica i una d’hidrofílica, la qual cosa constitueix el fonament de llur acció, mitjançant l’establiment d’una disposició ordenada que origina la formació de pellícules ordenades en les interfícies i de micelles iòniques en el si de les dissolucions detergent Els tipus de composts que presenten més…
agregat
Química
Material constituït per la mescla o juxtaposició macroscòpica de dos o més components, que difereixen per llur forma o composició, i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de…
macromolècula
Química
Molècula d’unes grans dimensions formada per encadenaments atòmics covalents monodimensionals, bidimensionals o tridimensionals.
El pes molecular pot variar de 10 000 a alguns milions Hom coneix un gran nombre de substàncies macromoleculars naturals, com la cellulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats Poques macromolècules naturals han pogut ésser sintetitzades per contra, hom ha pogut sintetitzar nombroses matèries plàstiques, fibres tèxtils sintètiques i elastòmers, obtinguts per polimerització o policondensació de monòmers Les propietats fisicoquímiques de les macromolècules depenen de llur dimensió, de llur estructura i de les funcions químiques presents a la molècula Les substàncies…
estructura
Química
Ordenació que presenten els àtoms dins la molècula.
Els àtoms que constitueixen la molècula que defineix un compost presenten una ordenació determinada i no són disposats d’una manera caòtica A través de l’anàlisi elemental quantitativa i de la determinació del pes molecular hom pot establir la fórmula molecular d’un compost el problema que es planteja aleshores és el coneixement de la seva estructura, puix que hi ha la possibilitat de composts diferents amb la mateixa fórmula molecular, els quals difereixen en l’ordenació dels seus àtoms isomeria estructural Això és el fonament de la teoria estructural de Kekulé Hi ha composts diferents tot i…
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…
al·lotropia
Química
Existència de certs elements en dues o més formes, anomenades al·lòtrops
, que, en el mateix estat físic, difereixen per llurs propietats físiques i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.
El pas d’un allòtrop a un altre no sempre és possible directament cal, per exemple, canviar d’estat o fornir energia altra que la tèrmica El terme allotropia fou introduït per Berzelius per als elements i bé que ha estat també aplicat a composts, altres expressions són aleshores preferibles polimorfisme, polimerització, etc Quan l’allotropia es manifesta només en estat sòlid, és un fenomen d’estructura originat per la diferent disposició dels àtoms en el cristall cas del carboni Quan es manifesta també en estats líquit i, sobretot, gasós, és motivada per l’existència d’espècies…
fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…
estructura de sandvitx
Química
Nom que hom dóna a l’estructura dels metal·locens per la disposició de l’àtom central del metall de transició entre els dos anions del conjunt orgànic, la qual recorda gràficament un entrepà o sandvitx.
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
alcà
Química
Cadascun dels hidrocarburs saturats
de cadena oberta, de fórmula general C n
H₂ n
₊₂ presents en el petroli i en el gas natural.
A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…