Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
disulfur
Química
Cadascun dels composts que contenen en la molècula dos àtoms de sofre units en forma de pont (—S—S—).
Hom els pot considerar derivats formalment del S 2 H 2 per substitució dels dos hidrògens per radicals orgànics o per metalls
disulfur de carboni
Química
Líquid inflamable d’olor etèria; el producte comercial fa una olor desagradable a causa de la presència d’impureses sulfurades.
Fou descobert per Lampadius 1796 és obtingut actualment per síntesi directa per acció del vapor de sofre sobre coc roig C + S 2 →CS 2 , Δ H = -50 kJ Bull a 46,5°C el seu punt d’inflamació és molt baix -30°C i forma amb l’aire mescles detonants, per la qual cosa el seu ús és perillós Forma un azeotrop amb l’aigua, i és miscible amb els dissolvents orgànics i els olis És emprat en la vulcanització del cautxú en fred, en la manufactura del raió, cellofana, tetraclorur de carboni, com a agent de flotació i també com a dissolvent de greixos, resines i gomes
disulfur d’arsènic
Química
Pólvores vermelles o ataronjades solubles en àcids o àlcalis, que es fonen a 307°C.
S'obté torrant l’arsenopirita i pirites de ferro És molt tòxic S'empra en la indústria del cuir i com a pigment i raticida El mineral natural és el realgar
tiram
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels ditiocarbamats i que actua com a fungicida d’aplicació foliar d’ampli espectre d’acció.
És autoritzat en gran nombre de conreus herbacis i llenyosos Hom també l’aplica en tractaments de postcollita en la desinfecció de llavors per a sembrar Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Les llavors queden inhabilitades per al seu consum i són destinades exclusivament a la sembra Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable o grànuls ultradispersables i l’empresa que la comercialitza
disulfiram
Farmàcia
Química
Substància soluble en els solvents orgànics i que es fon a 70°C.
És emprat com a accelerant en la vulcanització del cautxú, com a desinfectant i com a fungicida En medicina és emprat com a coadjuvant en el tractament psicoteràpic de l’alcoholisme crònic La ingestió d’1 a 2 g de disulfiram per via oral produeix vòmits, mareig, palpitacions, cefalàlgies i envermelliment cutani tot aquest seguit d’efectes és produït per la presència d’acetaldehid a la sang, com a resultat del bloqueig del catabolisme d’aquest en restar inactivada l’acetaldehidroxidasa i no poder-se formar l’àcid acètic
xantat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de les sals alcalines dels o
-esters de l’àcid ditiocarbònic, no conegut en estat lliure, que responen a la fórmula general
i que tenen la propietat d’originar un precipitat groc en ésser tractats amb sals de coure.
Els xantats tenen una gran aplicació industrial Així, el xantat de cellulosa , que hom obté per acció del disulfur de carboni sobre la cellulosa en presència d’hidròxid sòdic, és emprat en la fabricació de la seda artificial i la cellofana raió, viscosa Des d’un punt de vista general, els xantats són obtinguts per reacció del disulfur de carboni amb un alcòxid alcalí, i han d’ésser anomenats, sistemàticament, com a ditiocarbonats d' o -alquil i el metall corresponent
betum
Química
Mescla d’hidrocarburs d’origen natural o pirogènic o d’ambdós, sovint acompanyats de derivats hidrocarbonats, que pot ésser líquida, més o menys volàtil, semisòlida o sòlida.
És completament soluble en disulfur de carboni És present en els asfalts i en les ceres minerals
2-mercaptobenzotiazole
Química
Compost heterocíclic que es presenta en forma de cristalls monoclínics d’un color groguenc, que es fonen entre 180,2° i 181,7°C.
Hom l’obté amb anilina, sofre i disulfur de carboni És soluble en àlcalis i és emprat com a accelerant en la vulcanització del cautxú
tiuram
Química
Radical de fórmula
.
Entre els seus derivats més importants, cal esmentar el disulfur de dimetiltiuram emprat com a agent per a la vulcanització del cautxú, i, en medicina, com a fungistàtic i en el tractament de l’alcoholisme
asfaltè
Química
Mescla d’hidrocarburs amb un cert caràcter aromàtic, de pes molecular alt (de 10 3
a 10 5
), amb una relació C/H de 8 a 9.
És la fracció de l'asfalt insoluble en nafta i soluble en disulfur de carboni Quan s’escalfa no s’ablaneix, sinó que es descompon El contingut d’asfaltens té importància en el grau de viscositat d’un asfalt