Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…
beta
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual en la nomenclatura orgànica no sistemàtica són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició β significa en el naftalè la posició 2, en els heterocicles amb un sol heteroàtom, en les cadenes lineals , en un substituent alifàtic d’un cicle la posició següent a l’alfa La configuració β és, en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori menys elevat en la sèrie D o més elevat en la sèrie L L’isòmer β és, en el pinè , el que conté un doble enllaç exocíclic
policarbonat
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups carbonat (-O-CO-O-) repetits regularment al llarg de la cadena principal.
Poden ésser considerats com un tipus de polièsters Des del punt de vista industrial, el més important és el derivat del 2,2-bis4-hidroxifenilpropà, que presenta un elevat punt de fusió, juntament amb una notable estabilitat tèrmica i resistència a la hidròlisi àcida i a l’oxidació Hom l’obté per reacció del bisfenol esmentat amb fosgen en presència d’una base o per reacció del bisfenol amb carbonat de difenil generalment hom prefereix aquest darrer mètode Els policarbonats són substàncies transparents i rígides, que presenten bones propietats com a aïllants elèctrics Presenten l’…
alfa
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual, en la nomenclatura orgànica no sistemàtica, són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició α significa en el naftalè , la posició 1 en els heterocicles amb un sol heteroàtom, la posició contigua a aquest en les cadenes lineals , el carboni que porta el grup funcional principal si aquest no conté carboni o el carboni contigu si el grup funcional conté carboni en un substituent alifàtic d’un cicle, la posició més pròxima al cicle La configuració α significa en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori més elevat en la sèrie D o menys elevat en la sèrie L en els esteroides, la dels substituents en posició trans L’isòmer α és, en el pinè , el…
polifosfat
Química
Nom de diversos oxoanions del fòsfor, que existeixen com a sals i que corresponen a àcids polifosfòrics rarament aïllables.
N'existeixen de quatre menes, d’acord amb llur estructura els cíclics , de fórmula general M I PO₃ n , derivats dels àcids trimetafosfòric n =3 i tetrametafosfòric n =4 els lineals de cadena simple, de fórmula general M I n ₊₂ P n O₃ n ₊₁ els bidimensionals i tridimensionals , de fórmula general M I n ₋₂ x P n O₃ n ₋ x , i els cíclics amb cadenes laterals Hom els obté per calcinació de diversos hidrogenofosfats i dihidrogenofosfats Els polifosfats de pes molecular elevat > 25 000 són solubles en l’aigua i formen fibres troben, però, poca aplicació a causa de llur sensibilitat a la…
siloxà
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general H3Si-(-OSiH2-)n-OSiH3 que es formen per deshidratació intermolecular de silanols; el terme més simple de tota la sèrie és el disiloxà (H3Si-O-SiH3).
Els siloxans de pes molecular elevat polisiloxà, formats a partir de silandiols i silantriols, constitueixen l’estructura bàsica d’una silicona
buckminsterful·lerè
Química
Nom donat a formes de carboni com el C 60
per llur forma esfèrica que recorda les cúpules dissenyades per l’enginyer nord-americà R. Buckminster Fuller.
Per extensió, ha donat nom a les formes C n , on n és parell i d’un valor elevat Els buckminsterfullerens tenen diverses denominacions, però el terme més estès i utilitzat és fullerè En general, s’usa buckminsterfullerè per a designar la molècula C60, també anomenada futbolè i buckibola
xilenol
Química
Cadascun dels sis composts fenòlics isòmers de fórmula general
que ocorren en la fracció àcida del residu de la destil·lació del quitrà de carbó.
Són sòlids cristallins incolors, de baix punt de fusió, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics convencionals Són emprats com a solvents polars d’elevat punt d’ebullició, desinfectants, insecticides, fungicides, plastificants i additius per a lubrificants i gasolines i en la preparació de colorants
tetrahidronaftalè
Química
Hidrocarbur aromàtic consistent en un sistema naftalènic, un dels dos anells del qual es troba saturat.
És un líquid incolor, d’olor penetrant i característica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que bull a 208°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del naftalè i és emprat com a dissolvent apolar de punt d’ebullició elevat i com a intermedi de síntesi
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina