Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
diazocompost
Química
Compost diazoic alifàtic de fórmula
(R essent un radical alquilidènic), derivat formalment del diazometà.
Els composts diazo són obtinguts per nitrosació d’una amina primària o per transformació d’una funció nitrogenada que contingui dos àtoms de nitrogen units entre ells, o bé per allargament de la cadena alquilidènica del diazometà Els composts diazo inferiors són gasos grocs que es descomponen amb facilitat i poden ésser explosius quan són concentrats Pel fet d’ésser molt reactius no es conserven gaire temps, i hom acostuma a preparar-los just abans d’emprar-los Per acció dels àcids, halògens, per descomposició tèrmica, etc, desprenen fàcilment nitrogen experimenten reaccions d’addició, en les…
fórmula de Van’t Hoff
Química
Expressió matemàtica de la pressió osmòtica ΔP d’una dissolució de n mols d’una substància en un volum V, que presenta un comportament ideal.
És aplicable a dissolucions diluïdes És expressada per Δ P = nRT/V , essent R la constant dels gasos i T la temperatura absoluta
equació d’Onsager
Química
Equació deduïda el 1927 per L. Onsager, basant-se en la teoria de Debye-Hückel, que relaciona la conductivitat equivalent (Λ) d’una dissolució de concentració donada (c) i la conductivitat equivalent a dilució infinita (Λo).
La seva expressió és A i B essent constants que depenen exclusivament de la temperatura i del dissolvent L’equació és aplicable únicament a dissolucions diluïdes
força iònica
Química
Mesura de la intensitat del camp elèctric degut als ions existents en una dissolució.
És expressada per la fórmula u = 1/ 2 Σ c i z 2 i , c i essent la concentració real o molalitat de cada ió i z i la seva valència
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
poder polaritzant
Química
Capacitat d’un ió de provocar la polarització d’un ió de signe contrari.
És important sobretot per als cations Augmenta amb el quocient càrrega/radi 2 i depèn de la configuració electrònica, essent més gran quan l’ió no té la configuració de gas noble regles deFajans
equació de Van’t Hoff
Química
Equació que determina la variació de la constant d’equilibri químic K en funció de la temperatura.
Segons l’expressió ∂ln K /∂ T p = Δ H 0 / RT 2 , Δ H 0 essent la variació d’entalpia en la reacció en condicions normals, R la constant dels gasos i T la temperatura absoluta
antípoda òptic
Química
Cadascun del parell d’estereoisòmers òptics que fan girar en direccions contràries, d’un mateix angle determinat, el pla de la llum polaritzada plana.
El dextrogir el fa girar cap a la dreta + i el levogir cap a l’esquerra - Cada antípoda òptic o enantiomorf és individualment asimètric, essent cadascun la imatge especular de l’altre La mescla a parts iguals d’una parella d’antípodes és denominada racèmica i no presenta activitat òptica
diazòxid

Diazòxid
©
Farmàcia
Química
Derivat tiazídic.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 330°-331°C Pot ésser administrat per via oral o intravenosa essent la biodisponibilitat oral del 100% Produeix vasodilatació per acció directa sobre la musculatura llisa vascular Hom l’administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica
àstat
Química
Element químic radioactiu de nombre atòmic 85.
Té uns 20 isòtops, essent el més estable el 2 1 0 At vida mitjana 8,3 hores El 1940 Emilio Segrè i collaboradors identificaren l’isòtop 2 1 1 At bombardejant bismut amb partícules α accelerades amb un ciclotró Químicament, l’àstat és alineat amb els halògens, darrere el iode, amb el qual té més semblances
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina