Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
estereoquímica
Química
Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).
A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química…
nanociència
Química
Ciència que s’ ocupa de l’ estudi i la manipulació de la matèria a escala nanomètrica.
Les propietats macroscòpiques de la matèria són uniformes i estan clarament establertes A escala nanomètrica, aquestes propietats varien a mesura que es considera una mostra més reduïda d’un mateix material Per a una mateixa composició química, la relació entre la superfície i el volum, és a dir, entre el nombre d’àtoms o molècules superficials i els que són interiors, adquireix importància a mesura que es redueix l’escala de treball fins a arribar a nivells atòmics o moleculars El fet d’entendre aquest comportament és el que permet a la majoria de branques del sector tecnològic…
termodinàmica química
Física
Química
Branca de la termodinàmica dedicada a l’estudi general de les relacions entre l’energia i els processos químics que forneix una base teòrica per a la racionalització dels diversos capítols de la química on són presos en consideració els bescanvis d’energia.
Comprèn la termoquímica, en l’estudi de la qual hom fa ús de les funcions termodinàmiques, energia interna i entalpia l'estàtica química, on entren en joc les funcions derivades del segon principi de la termodinàmica, principalment l’entropia i l’entalpia lliure de Gibbs i una part important de l'electroquímica, que és sistematitzada emprant aquesta darrera funció, equivalent al treball útil que hom pot obtenir d’una reacció química, a pressió i temperatura constants Aquestes funcions termodinàmiques es relacionen amb les equacions d’estat dels sistemes materials, establertes a…
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…
ferro

Mineral de ferro
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements dels blocs s i p en la taula periòdica.
L’element natural és una barreja de quatre núclids 54 5,8%, 56 91,7%, 57 2,2% i 58 0,3% hom en coneix cinc núclids artificials 52, 53, 55, 59 i 60 Propietats físiques del ferro Propietat Valor nombre atòmic 26 pes atòmic 55,847 estructura electrònica Ar 3d 6 4s 2 estats d’oxidació +2, +3 densitat a 20ºC 7,86 g/ml punt de fusió 1535ºC punt d’ebullició 2750ºC conductivitat tèrmica a 25ºC 0,804 W/cmK resistivitat tèrmica a 20ºC 9,71 μΩcm radi iònic Fe +2 0’74 Å Fe +3 0,64 Å potencials d’ionització, en eV I 7,870 II 16,18 III 30,651 Varietats i minerals de ferro El ferro és, després de l’…