Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cumarina
Química
Cadascun dels derivats estructurals de la cumarina.
Les cumarines són presents sovint a la natura en la pell de certs cítrics, en elgunes herbes i en les fulles de diverses verdures Molt blanquejants òptics sintètics en contenen en llur estructura, com, per exemple, el calcofluor SD 4-metil-7-dimetilaminocumarina
polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea…
cromona
Química
Cadascun dels derivats estructurals de la 1,4-benzopirona (cromona).
Hom troba les cromones àmpliament distribuïdes en les plantes, en especial com a pigments de les fulles i de les flors, particularment en forma de flavones 2-fenilcromones, com la quercetina
al·lopregnà
Química
Hidrocarbur saturat, d’estructura esteròidica, isòmer geomètric del pregnà, en el qual els cicles A i B estan fosos en posició trans
i l’hidrogen del carboni 5 està orientat en α esteroide
).
El seu esquelet i les seves particularitats estructurals es retroben en nombrosos esteroides naturals molts amb propietats hormonals, aïllats principalment, adés de la zona cortical de les glàndules suprarenals, adés del corpus luteus , de la placenta o de l’orina de mamífers femella prenys
química computacional
Química
Branca de la química que tracta del desenvolupament de models matemàtics per a sistemes químics mitjançant sistemes computacionals.
La modelització pot estar basada tant en la mecànica clàssica com en la mecànica quàntica i anar dirigida a conceptes estructurals, energètics o de reactivitat que permetin avaluar de manera teòrica les característiques físiques dels sistemes per tal de predir quin serà el seu comportament químic
borosilicat
Química
Cadascun dels anions complexos formats per silicats que contenen unitats estructurals d’òxid de bor.
Són preparats tècnicament per fusió de l’òxid de bor amb sílex i un òxid metàllic Hom en troba també a la natura constituint diversos minerals Els borosilicats són components essencials d’uns vidres resistens al foc i de gran duresa, com els Pyrex
refractivitat molecular
Química
Propietat molecular, parcialment additiva i parcialment constitutiva, introduïda per H.Lorentz el 1880, i que és donada per l’expressió [R]=(n 2-1)V/(n 2+2), on n és l’índex de refracció i V el volum molar, mesurats els dos valors a la mateixa temperatura.
Atès que hom disposa de taules empíriques de refractivitats atòmiques i estructurals, la refractivitat molecular ha estat emprada en la determinació estructural de composts orgànics, així com en l’estudi dels sistemes tautomèrics Tanmateix, l’existència de diverses causes de no-additivitat de les refractivitats atòmiques condueix sovint a determinacions errònies, pel qual fet l’ús d’aquesta tècnica és en l’actualitat molt limitada
fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si…
Josep Pascual i Vila
Química
Químic.
Estudià ciències i farmàcia a Barcelona i completà la seva formació a Alemanya i Àustria Fou catedràtic de química orgànica a Salamanca 1922 i Sevilla 1925-34 a la Universitat Autònoma de Barcelona ocupà la càtedra de química tècnica 1934-41 i, a la Universitat de Barcelona, la de química orgànica 1941-65 Fou director de l’Instituto de Química del Centro de Investigación y Desarrollo del CSIC, on formà l’anomenada Escola de Barcelona d’investigadors de química orgànica Fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 1963, i president de la Reial Acadèmia de Ciències…
borat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid bòric, especialment dels àcids metabòrics i tetrabòrics.
El més conegut és el bòrax Hom accepta que els borats són constituïts per unitats estructurals de BO 3 , grup pla que determina diverses possibilitats d’estructura la d’anions discrets, com els ortoborats BO 3 3 - , amb un sol grup BO 3 , i els piroborats B 4 O 7 2 - , amb un nombre limitat de grups units per àtoms d’oxigen la d’anió extens, com els metaborats BO 2 n - n , on els grups BO 3 es troben enllaçats en forma de cadenes o anells i la de capes bidimensionals, com els pentaborats B 5 O 8 - Els borats reaccionen amb els àcids forts en solució aquosa i alliberen àcid…