Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
al·lotropia
Química
Existència de certs elements en dues o més formes, anomenades al·lòtrops
, que, en el mateix estat físic, difereixen per llurs propietats físiques i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.
El pas d’un allòtrop a un altre no sempre és possible directament cal, per exemple, canviar d’estat o fornir energia altra que la tèrmica El terme allotropia fou introduït per Berzelius per als elements i bé que ha estat també aplicat a composts, altres expressions són aleshores preferibles polimorfisme, polimerització, etc Quan l’allotropia es manifesta només en estat sòlid, és un fenomen d’estructura originat per la diferent disposició dels àtoms en el cristall cas del carboni Quan es manifesta també en estats líquit i, sobretot, gasós, és motivada per l’existència d’espècies…
al·lomeria
Química
Fenomen de l’existència de substàncies que, malgrat diferir químicament, tenen la mateixa forma cristal·lina.
iso-
Química
Prefix que indica l’existència d’un grup metil com a ramificació terminal en una cadena.
òxid
Química
Nom de l’anió O2 -, l’existència del qual ha estat postulada en l’estructura cristal·lina dels òxids iònics.
dipol
Física
Química
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints i col·locades a una petita distància l’una de l’altra; aquest sistema és conegut com a dipol elèctric
.
Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la distància que…
compost intermedi
Química
En un procés químic, cadascun dels composts formats pels reactius com a pas necessari per a obtenir els productes finals de la reacció.
Són composts d’existència momentània i posseeixen una energia superior als productes finals de la reacció
antimonat
Química
Qualsevol de les sals dels àcids antimònics, que en solució aquosa tenen la fórmula general M I
Sb(OH) 6
.
A l’estat sòlid hom admet l’existència de metaantimonats M I subO 3 L’anomenat piroantimonat sòdic NaSbOH 6 és una de les sals sòdiques menys solubles en aigua
benzí
Química
Intermediari químic estructural constituït per un anell benzènic en el qual un enllaç doble ha estat substituït per un de triple
És coneguda la seva existència en solució té importància per tal com explica certes reaccions orgàniques i perquè en pot presidir de noves El nom genèric d’intermediaris d’aquest tipus és arí