Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Jaume Arbós i Tor
Química
Químic.
El 1857 installà una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració L’anomenat gas Arbós , que es feu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama Féu treballs, alguns dels quals foren publicats, sobre temes químics, i d’altres d’interpretació de la ciència, des d’un punt de vista teològic
Josep Roura i Estrada
Josep Roura i Estrada
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Es doctorà a Montpeller 1820 i fou catedràtic de química durant l’efímer retorn de la Universitat de Cervera a Barcelona 1823 amplià estudis a França i Holanda i el 1826 ocupà la càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Fou el primer a assajar la illuminació amb gas als Països Catalans 1824 i el 1826 en féu les primeres demostracions públiques a Barcelona Posteriorment en féu a Madrid amb motiu del naixement de la infanta Maria Lluïsa Ferranda 1832 Tot i això, l’ajuntament de Barcelona no installà l’enllumenat públic de gas fins el 1841 Es dedicà més…
Albert Hofmann

Albert Hofmann
Philip H. Bailey CC-BY-SA
Química
Químic suís.
Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en féu el moviment…
Josep Pascual i Vila
Química
Químic.
Estudià ciències i farmàcia a Barcelona i completà la seva formació a Alemanya i Àustria Fou catedràtic de química orgànica a Salamanca 1922 i Sevilla 1925-34 a la Universitat Autònoma de Barcelona ocupà la càtedra de química tècnica 1934-41 i, a la Universitat de Barcelona, la de química orgànica 1941-65 Fou director de l’Instituto de Química del Centro de Investigación y Desarrollo del CSIC, on formà l’anomenada Escola de Barcelona d’investigadors de química orgànica Fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 1963, i president de la Reial Acadèmia de Ciències…
Marcelin Pierre-Eugène Berthelot
Química
Químic francès.
Fou professor de química orgànica al Collège de France 1861-1907 i a la facultat de farmàcia de París 1859-61 Elegit senador vitalici el 1881, fou ministre d’instrucció pública 1886-87 i d’afers estrangers 1895-96 Treballà en gairebé totes les branques de la química i, en algunes, hi féu aportacions fonamentals Obtingué l’esterificació de la glicerina, cosa que hom pot considerar un dels primers assaigs fets per sintetitzar productes naturals Reeixí en la síntesi de diversos alcohols i de l’acetilè, i, a partir d’aquest darrer, en la d’una sèrie de productes naturals, i contribuí…
Pierre Jacques Antoine Béchamp
Química
Químic francès, professor de química i farmàcia a Montpeller.
Treballà en enzims i en fermentació vínica, i descobrí l’àcid arsanílic Féu possible l’anomenada reducció de Béchamp
Wilhelm Lampadius
Química
Químic alemany.
Féu treballs de química orgànica relacionats amb la fisiologia vegetal Descobrí el sulfur de carboni, anomenat licor de Lampadius
Eugène Soubeiran
Química
Químic i farmacèutic francès.
Professor a París, féu nombroses recerques sobre química farmacèutica Hom li deu la descoberta i l’aplicació del cloroform
ditaïna
Química
Equitamina.
La seva acció és semblant a la del curare Antigament hom féu provatures per tal de comprovar si guaria la malària
equitamina
Química
Alcaloide extret del dità.
La seva acció és semblant a la del curare Antigament hom féu provatures per tal de comprovar si guaria la malària
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina