Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
polietilè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’etilè a alta pressió (que pot arribar a unes 1 500 atm) o bé a baixa pressió (entre 10 i 40 atm).
En ambdós casos la polimerització té lloc en presència d’un catalitzador, que en el primer cas és l’oxigen, en molt poca proporció, i en el segon és el catalitzador de Ziegler producte de la reacció del trietilalumini amb el tetraclorur de titani o el catalitzador de Phillips òxid de crom Segons que sigui obtingut a alta o a baixa pressió el polietilè és de baixa o alta densitat, respectivament Hom obté dos tipus de polietilè de densitats intermèdies, bé per la copolimerització de l’etilè amb altres composts, bé per la mescla de polietilens de baixa i alta densitat El polietilè, a causa de la…
paper de seda

Paper de seda blanc
Tecnologia
Química
Paper molt fi, transparent i flexible, que s’assembla una mica a la roba de seda.
paper òfset
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Química
Paper flexible, de gra fi i de baixa qualitat, que hom empra per a la impressió en el sistema òfset.
etilè

Principals aplicacions de l’etilè
Química
El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica.
Gas incolor, molt inflamable, crema amb flama brillant i forma amb l’aire mescles explosives Estructuralment, els sis àtoms de la molècula són situats en un pla segons el model dels orbitals moleculars, tres dels quatre electrons de cada àtom de carboni són en un estat d’hibridació sp 2 planar, i el quart, en un orbital p perpendicular als anteriors, és el que forma l’enllaç del doble enllaç Presenta totes les reaccions típiques d’addició de les olefines addició electrofílica, com l’halogenació, hidrohalogenació, hidratació, epoxidació, etc també es polimeritza Totes aquestes reaccions…
cerilla
Química
Tira de ble, recoberta d’una capa de cera o parafina, de poc gruix i flexible, que, encesa, fa llum sense que caiguin gotes de cera.
Sovint és enrotllada en espiral, zig-zag, etc
oli assecant
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
plàstic

Ampolles de plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…
polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…
Química 2018
Química
Noves molècules remarcables Amb una caixa d’eines que conté prop de cent tipus de peces diferents els àtoms que es poden unir entre si de diverses maneres per formar molècules, els químics tenen a la seva disposició una font pràcticament inesgotable per a fer volar la imaginació i sintetitzar any rere any milers de molècules noves, la majoria de les quals ni són a la naturalesa de manera espontània ni se li havia acudit a ningú abans que poguessin existir Entre tota aquesta allau de síntesis de nous compostos que es van publicant contínuament, n’hi ha, però, uns quants que cal destacar…