Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
sal
Explotacions de sals potàssiques, a Súria
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs…
semicarbazida
Química
Compost nitrogenat, derivat formalment de la urea.
És un sòlid cristallí, soluble en aigua i alcohol i insoluble en èter, que es fon a 96°C Hom l’obté per tractament amb cianat i carbonat sòdics del sulfat d’hidrazina o, electrolíticament, per reducció de la nitrourea Forma un hidroclorur que es fon amb descomposició a 176°C i que constitueix la forma comercial d’aquest compost La semicarbazida reacciona amb els aldehids i les cetones formant uns derivats dits semicarbazones , els quals són emprats per a la identificació dels composts carbonílics de partida
veratrol
Química
Èter aromàtic derivat formalment del pirocatecol per metilació.
És un líquid incolor, miscible amb alcohol i èter i poc miscible amb aigua, que bull a 206°C i se solidifica a 22°C Hom l’obté per tractament del pirocatecol amb sulfat de dimetil, en medi bàsic, i és emprat en medicina com a antisèptic, i com a intermedi en síntesi orgànica
pirili
Química
Catió aromàtic heterocíclic derivat formalment del piran per oxidació.
Forma sals estables amb els àcids minerals, algunes de les quals, especialment els clorurs, es troben a la natura com a constituents de les antocianines antocianidina Les sals de pirili són solubles en l’aigua i originen solucions àcides
tropinona

Esquema d’obtenció de la tropinona
© fototeca.cat
Química
Cetona bicíclica derivada formalment de la tropina per oxidació.
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en aigua, que es fonen a 43-44°C Hom l’obté amb bon rendiment mitjançant la síntesi de Robinson, en condicions fisiològiques pHY7 35°C, a partir de l’aldehid succínic, la metilamina i el 3-oxoglutarat de calci
disulfur
Química
Cadascun dels composts que contenen en la molècula dos àtoms de sofre units en forma de pont (—S—S—).
Hom els pot considerar derivats formalment del S 2 H 2 per substitució dels dos hidrògens per radicals orgànics o per metalls
àcid ciànic
Química
Líquid de propietats àcides, amb acció lacrimògena.
Formalment és el nitril de l’àcid carbònic És obtingut per destillació de l’àcid cianúric Els seus isòmers són els àcids isociànic HN=C=O i fulmínic HO-N≡C
fluoroform
Química
Compost fluorat que hom pot considerar formalment derivat del metà.
És obtingut mitjançant la reacció CHCl 3 + HF →CHF 3 + 3HCl És emprat com a refrigerant per a baixes temperatures, irrita l’aparell respiratori i a altes concentracions actua com a narcòtic
potencial d’elèctrode

Potencial d’elèctrode
©
Química
Estat d’equilibri elèctric d’una substància (element químic o compost) que és submergida en una dissolució que la conté en forma iònica.
Formalment, és expressat per la equació o llei de Nernst El potencial d’elèctrode d’una substància no pot ésser mesurat d’una manera absoluta, sinó formant una pila amb una altra que és presa com a referència de potencial zero Hom acostuma a prendre com a referència l' elèctrode d'hidrogen o l' elèctrode de calomelans
supercomplex
Química
Complex polinuclear d’estructura cristal·lina tridimensional indefinida, en el qual cadascun dels lligands és coordinat a dos ions metàl·lics, que ocupen els vèrtexs alternats del reticle.
Aquests dos ions poden ésser del mateix element químic, ambdós en el mateix estat d’oxidació com en el ferricianur fèrric o verd de Berlín o en estats d’oxidació formalment diferents com en el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, o ésser d’elements diferents com en els ferrocianurs de coure o de zinc L’estructura generalment és aniònica, i conté cations alcalins en alguns del intersticis del reticle cristallí
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina