Resultats de la cerca

Fou emprat com a gas de guerra, a causa de la forta acció vesicant sobre la pell i les mucoses

És un sòlid cristallí òpticament inactiu que es fon a 147°C, soluble en cloroform, acetona i alcohol calent, i insoluble en l’aigua És altament tòxic És emprada en medicina com a antiespasmòdic musculotròpic i com a vasodilatador en el tractament de les trombosis

La seva toxicitat és molt gran i per tant cal limitar-ne l’aplicació a l’ús local Administrada per via oral s’absorbeix molt poc pel tracte gastrointestinal i és apta per a combatre infeccions produïdes en aquesta àrea Hom l’empra en forma de sulfat pel tractament d’amebiasis intestinals i diarrees de tipus infecciós

Treballà en el camp dels derivats arsenicals dels anestèsics, dels antipalúdics i dels vasodilatadors

Consisteix en el bombardeig de làmines molt fines 400 Å d’or o d’argent amb partícules α, i s’observa que la majoria d’aquestes travessen les làmines sense sofrir cap desviació, mentre que una petita proporció experimenten diverses desviacions i únicament una de cada 20000 partícules incidents és reflectida per la làmina D’aquest experiment hom pot deduir que la major part del volum de l’àtom és buida, i tota la càrrega positiva es concentra en una regió molt petita d’espai

Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2  → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…

Molts noms trivials de composts orgànics comencen, tanmateix, per allo, sense que això impliqui cap referència a isomeria

Ex protoclorur, protobromur

Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals resines, bàlsams, etc, però hom l’obté per descarboxilació de l’àcid itàlic, en presència de catalitzadors, i per altres procediments L’àcid lliurei les seves sals sòdica, potàssica i càlcida s’empren com a additius alimentarisconservadors en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en el medi àcid Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica i plàstics