Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
fum
Química
Aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si d’un gas.
Generalment es forma quan la combustió de diferents cossos és incompleta El fum pot contribuir a la corrosió de metalls, pot matar plantes i pot intoxicar persones i animals contaminació atmosfèrica El fum no es produeix necessàriament per combustió, car pot procedir de gotes líquides, com és el cas, en les guerres, de les cortines de fum , molt emprades en tàctica militar per a establir una pantalla d’ocultació entre l’enemic i l’objectiu a amagar per a aquest fi hom empra substàncies fumígenes fumigen Els generadors de fum cremen fòsfor,…
Frederick Augustus Abel
Química
Químic anglès.
Investigador en els camps dels explosius i dels olis minerals Descobrí el procediment d’estabilització de la nitrocellulosa i inventà, amb JDewar, la cordita, pólvora sense fum
barrilet
Tecnologia
Química
Dipòsit amb aigua en el qual, en l’antiga fabricació del gas d’hulla, hom feia bombollejar el gas que sortia de les retortes de destil·lació.
En refredar-se, en condensava les substàncies quitranoses i el fum d’estampa, i alhora l’amoníac gasós era dissolt en l’aigua formant així les aigües amoniacals
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció…
tetraclorur de silici
Química
Líquid incolor, fumant, d’olor sufocant, molt corrosiu, soluble en els medis apolars, que bull a 57,6°C.
Es descompon per l’acció de l’aigua i reacciona amb els alcohols per formar alcoxisilans Hom l’obté per acció del clor sobre el silici en un forn elèctric i troba aplicació com a intermedi en la purificació del silici, en la preparació d’alcoxisilans i silicones i en la producció militar de cortines de fum
benzopirè
Química
Cadascun dels dos hidrocarburs polinuclears aromàtics isomèrics de fórmula
El més comú és l’isòmer benzoapirè Cristalls grocs que bullen a 179°C, són insolubles en aigua i solubles en alcohol i en benzè Hom el troba en el quitrà d’hulla, en el fum dels cigarrets i en els productes de la combustió de diversos materials cellulòsics N'ha estat comprovada l’acció cancerígena sobre conillets d’Índies
Christian Schönbein
Química
Químic alemany.
Fou professor a Basilea Descobrí l’ozó 1840 estudiant l’olor característica que havia observat als voltants d’una fàbrica elèctrica Fent experiments a la cuina de casa seva, inventà el cotó pólvora 1846, el qual resultà molt perillós, però permeté la fabricació de la primera pólvora sense fum Proposà també per primera vegada el collodió
adamsita

Adamsita
©
Química
Agent agressiu químic.
És un sòlid de color groc canari, molt venenós, irritant de la pell i de les vies respiratòries, insoluble en aigua obtingut escalfant difenilamina amb triclorur d’arsènic Les forces de policia l’utilitzen en forma de fum i sovint barrejat amb gasos lacrimògens per a dispersar manifestacions Provoca secreció nasal, tos i esternuts, dolors, mareigs i vòmits, depressió i feblesa Els seus efectes persisteixen un cert temps, però normalment no tenen conseqüències posteriors El punt de fusió és a 195ºC, i el d’ebullició a 410ºC
nitrocel·lulosa
Militar
Química
Èster nítric de la cel·lulosa, obtingut per l’acció de l’àcid nítric, sol o mesclat amb àcid sulfúric, sobre fibres de cel·lulosa, especialment cotó, fibra de fusta o pasta de paper.
Segons el grau de nitració de la cellulosa hom obté cotó pólvora més d’un 12% de nitrogen o piroxilina entre un 10,8% i un 12% La nitrocellulosa és un explosiu d’alta velocitat de combustió, la qual pot ésser moderada per gelificació amb èter i alcohol, i és la base de les pólvores sense fum i dels propergols sòlids emprats per a la propulsió de coets Les nitrocelluloses poc nitrades són emprades en la fabricació del celluloide, de vernissos i de fibres tèxtils sintètiques La nitrocellulosa fou descoberta per CFSchönbein 1845