Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
classificació
Química
Operació efectuada per a destriar les partícules sòlides grosses de les més fines, basada en llur diferència de grandària, pes o densitat, a fi d’obtenir agrupacions o classes de partícules iguals.
En la classificació hidràulica hom aprofita la diferent flotabilitat flotació o les velocitats distintes de sedimentació, per gravetat o centrifugació, de les partícules suspeses en un líquid generalment aigua En la caiguda de partícules sòlides en el si d’un líquid hom observa la formació de diferents capes separades de partícules segons llur velocitat de sedimentació, la qual depèn de la grandària, la forma i la natura respectives Hom pot fer la classificació en sec per garbellament, o bé per aeroclassificació En aquest darrer cas se sotmet el sòlid a un corrent d’aire ascendent, amb una…
dialitzador
Química
Aparell emprat per a efectuar una diàlisi
.
Fonamentalment consisteix en un recipient partit en dos per una membrana semipermeable cellofana, pergamí i ple de la solució a dialitzar, a una banda, i del solvent pur, a l’altra A vegades la membrana adopta la forma d’un petit saquet ple de la solució a dialitzar que hom introdueix dins el solvent pur Els ions de la solució a dialitzar i les molècules petites, que poden travessar els porus ultramicroscòpics de la membrana, passen al solvent pur, i les molècules grosses, com les proteïnes i els polisacàrids, no poden travessar la membrana i resten dins la bossa
safrà bord
safrà bord
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia bulbosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles linears i llises, de flors solitàries, grosses i amb sis tèpals violats, i de fruits capsulars el·lipsoidals.
Les fulles apareixen a la primavera i les flors a la tardor següent Es fa en prats i landes, als Pirineus
fustic
Botànica
Química
Arbre de l’Amèrica tropical de 15 a 30 m d’alçària i amb fulles grosses i enteres, la fusta del qual serveix per a tenyir de groc filatures i teixits.
colorant

Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…