Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
sensibilitat
Química
Quantitat mínima de substància que dóna resultat positiu en una reacció d’identificació.
En aquest sentit, la sensibilitat pot ésser expressada tant en termes de concentració com en termes de quantitat En l’actualitat, i gràcies al desenvolupament d’una gran varietat de reactius orgànics i organometàllics, hom disposa de reaccions d’extrema sensibilitat per a una gran majoria d’ions inorgànics, així com de grups funcionals orgànics
mixtura magnesiana
Química
Dissolució emprada en anàlisi per a la identificació de fosfats i d’arseniats.
És constituïda per 10 g de Cl 2 Mg 6H 2 O, 10 g de ClNH 4 i 70 g d’amoníac al 10% en 150 ml d’aigua
cromatògraf de gasos

Esquema d’un cromatògraf de gasos: 1, bombona de gas portador; 2, vàlvula reductora; 3, vàlvula de regulació fina; 4, cabalímetre; 5, vàlvula de presa de mostra; 6, vàlvula antiretorn; 7, punt d’injecció de la mostra; 8, calibrador del flux de referència; 9, columna; 10, filaments de mesura; 11, filaments de referència; 12, col·lector escalfat; 13, sortida del flux de referència
© fototeca.cat
Química
Aparell emprat per a la separació i la identificació de gasos i líquids volàtils.
Hom injecta la mostra problema dins el corrent de gas portador He, N 2 , Ar, el qual és introduït a la columna plena d’un suport sòlid inert impregnat d’un líquid no volàtil Els components se separen a causa de llurs diferents velocitats de migració, i el corrent que en surt passa a un sistema detector d’ionització de flama, de captura d’electrons, i d’altres El registre del senyal d’aquest detector constituiex la corba d’elució, sobre la qual hom identifica i determina cada component de la mostra
Joan Gustav Christoffer Kjeldahl
Química
Químic danès.
Fou director dels laboratoris Carlsberg de Copenhaguen Investigà sobre tècniques d’identificació de mescles de sucres i sobre el mètode de determinació del nitrogen
osotriazole
Química
Cadascun dels 1,2,3-triazoles, derivats dels sucres, obtinguts per escalfament de les osazones en solució aquosa de sulfat de coure, segons l’esquema
.
Els osotriazoles són d’una gran utilitat per a la caracterització i la identificació d’hidrats de carboni, puix que són fàcilment cristallitzables i tenen punts de fusió ben definits
semicarbazona
Química
Denominació genèrica de diversos composts d’estructura general
que hom obté per tractament d’aldehids i cetones amb semicarbazida.
La preparació de semicarbazones, en formar estructures cristallines ben definides, tingué aplicació en l’aïllament i la identificació d’aldehids i cetones, en particular quan aquests grups funcionals es trobaven en substàncies d’origen natural
al·lofanat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid al·lofànic.
En general, els èsters cristallitzen bé i són recomanats per a la identificació dels alcohols terciaris Són obtinguts, per exemple, tractant l’alcohol amb clorur d’allofanoil Amb l’amoníac donen biuret Els allofanats metàllics són obtinguts hidrolitzant els èsters Si a partir d’un allofanat hom intenta d’alliberar l’àcid, hom obté urea i CO 2
nom trivial
Química
D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.
Actualment, davant l’allau de nous composts que es van coneixent, existeix la tendència de transformar els noms trivials en semitrivials , una part dels quals és sistemàtica, per tal de facilitar llur identificació És una manifestació d’aquesta tendència la transformació de noms com glicerina o colesterina trivials en glicerol i colesterol semitrivials per a indicar la natura alcohòlica dels composts que designen
quinoxalina
Química
Una de les quatre benzodiazines fonamentals.
És bàsica i té caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 28°C La quinoxalina i els seus derivats són obtinguts per condensació de o -fenilendiamines amb composts 1,2-dicarbonílics La formació de quinoxalines troba aplicació en anàlisi química per a la identificació de o -diamines aromàtiques i de 1,2-dicetones
rodamina B
Química
Derivat N,N,N’,N´-tetraetílic de la rodamina.
Es presenta en forma de cristalls verds o pólvores d’un color vermell violeta, solubles en alcohol, èter i aigua amb formació de solucions vermelles blavoses, d’intensa fluorescència Té un punt de fusió de 165°C, i hom l’obté per escalfament del m -dietilaminofenol amb anhídrid ftàlic És emprada principalment com a colorant vermell per a paper i, en anàlisi química, per a la identificació i determinació de diferents metalls pesants