Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
per-
Química
Prefix emprat per a indicar un estat d’oxidació superior.
Actualment és mantingut solament per a l’àcid perclòric i per als àcids corresponents dels altres elements del grup VII
oxa-
Química
Prefix que, anteposat al nom d’un hidrocarbur, indica la substitució d’un grup -CH2- per un -O-.
És emprat en la nomenclatura d’heterocicles per a indicar la presència d’oxigen en un anell
S
Química
Símbol derivat del llatí sinister, que indica que els substituents d’un centre quiral són ordenats en el sentit contrari al del gir de les agulles del rellotge, quan hom aplica a l’esmentat centre el procediment de la regla de la seqüència.
Es contraposa al símbol R i tots dos són emprats per a indicar la configuració absoluta dels centres quirals
R
Química
Símbol derivat del llatí rectus, que indica que els substituents d’un centre quiral són ordenats en el sentit del gir de les agulles del rellotge, quan hom aplica a l’esmentat centre el procediment de la regla de la seqüència.
Es contraposa al símbol S i tots dos són emprats per a indicar la configuració absoluta dels centres quirals
cloro-
Química
Prefix emprat per a indicar que una substància orgànica conté clor.
èter de petroli
Química
Mescla d’hidrocarburs saturats de 5 a 7 àtoms de carboni, procedents de les fraccions volàtils de la destil·lació del petroli.
Hom acostuma a indicar-hi l’interval del punt d’ebullició de la mescla en qüestió per exemple, èter de petroli 40-60°C La fracció d’èters de petroli d’alt punt d’ebullició 90-120°C és anomenada ligroïna Tots aquests èters de petroli són molt emprats com a dissolvents apolars Malgat el nom, no tenen la funció èter
cloròmetre
Química
Aparell destinat a indicar la quantitat de clor continguda en un líquid.
nom trivial
Química
D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.
Actualment, davant l’allau de nous composts que es van coneixent, existeix la tendència de transformar els noms trivials en semitrivials , una part dels quals és sistemàtica, per tal de facilitar llur identificació És una manifestació d’aquesta tendència la transformació de noms com glicerina o colesterina trivials en glicerol i colesterol semitrivials per a indicar la natura alcohòlica dels composts que designen
estequiometria
Química
Branca de la química que estudia les relacions numèriques segons les quals reaccionen els elements o els composts per a formar una nova combinació.
Aquest terme és molt emprat en química analítica per a indicar les relacions de pes entre els distints components de l’equació, sobretot en l’anàlisi gravimètrica Les relacions estequiomètriques són donades per la llei de les proporcions recíproques o de Richter 1792, la de les proporcions definides o de Proust 1801, la de les proporcions múltiples de Dalton 1803 i la dels volums de combinació o de Gay-Lussac 1808
equació
Química
Representació, mitjançant símbols químics, dels canvis dels àtoms i de les molècules dels elements que intervenen en una reacció química.
El primer membre de l’equació representa les substàncies que entren en reacció, anomenades reactants , i el segon, els productes de la reacció, separats tots dos membres per una sageta → i la reacció és irreversible, o per dues sagetes ⇌ si és reversible Cadascun dels components de l’equació va acompanyat d’un coeficient estequiomètric que fixa la proporció en què els components entren en la reacció Així, per exemple N 2 + 3H 2 ⇌2NH 3 Bé que l’equació química no dóna informació sobre la cinètica de la reacció en l’aspecte energètic, hom pot indicar les variacions d’entalpia, d’…