Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
química inorgànica
Química
Part de la química que estudia els elements químics i els composts inorgànics
.
La química inorgànica no comprèn solament l’estudi de les propietats, els mètodes de preparació i les transformacions d’aquestes substàncies, sinó també el de les relacions d’analogia que hom pot establir entre elles i el de les causes que determinen llurs propietats específiques Els fonaments teòrics de la química inorgànica pertanyen principalment a la química física Així, únicament a partir de l’establiment definitiu de la taula periòdica i de l’estructura electrònica dels elements ha estat possible una sistematització de propietats i comportaments dels elements i…
inorgànic | inorgànica
Química
Dit dels composts que no contenen carboni i d’aquells composts de carboni característics del regne mineral, com els òxids i els carbonats, i els carbons.
Geoffrey Wilkinson
Química
Químic britànic.
Es doctorà el 1941 a l’Imperial College of Science and Tecnology de Londres, on fou professor de química inorgànica 1956-88 Investigà sobretot els composts organometàllics anomenats de sandvitx , per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1973, juntament amb EOFischer Fou el descobridor del catalitzador de Wilkinson És autor, juntament amb FACotton, d' Advanced Inorganic Chemistry , un dels manuals fonamentals de química inorgànica El 1976 rebé, el títol de sir
permanganat
Química
Qualsevol sal de l’àcid permangànic.
Els permanganats presenten caràcter oxidant, i els dels metalls alcalins són extensament emprats en anàlisi química permanganimetria i en síntesi orgànica i inorgànica permanganat de potassi
Enric Casassas i Simó
Química
Químic.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona i treballà als EUA amb IM Kolthoff sobre polarografia 1954-55 Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de La Laguna 1967-69 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-76 de química inorgànica i analítica a l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona 1969-76, i de química analítica a la Universitat de Barcelona 1976-87 Autor d’uns 180 treballs, s’especialitzà en diversos aspectes de la microanàlisi, particularment en les tècniques electroanalítiques Molt vinculat a la promoció de l’activitat científica als Països Catalans,…
anhídrid
Química
Òxid que forma un oxoàcid en combinar-se amb l’aigua.
La denominació d’anhídrid no és admesa en les normes de nomenclatura inorgànica de la IUPAC S'acostumà d’utilitzar-la per a designar especialment òxids de no-metalls, i solament en casos rars òxids metàllics
Chemisches Zentralblatt
Química
Primera revista química de resums o extractes publicada al món, fundada el 1830 i continuada després per la Deutsche Chemische Gesellschaft des del 1897 fins al 1969.
És el primer recull complet de tota la informació publicada en el camp de la química pura i aplicada El 1970 fou substituïda per la “Cheminform”, que inclou només les parts d’orgànica i d’inorgànica del Zentralblatt limitades als extractes de les revistes més essencials de cada branca
solvòlisi
Química
Reacció d’un compost amb el solvent en el qual es troba dissolt.
En química orgànica, els processos solvolítics més comuns són els que ocorren en aigua, alcohols, amines i àcids, mentre que en química inorgànica, especialment pel que fa als composts de coordinació, fins i tot els solvents apròtics capaços d’actuar com a lligands èters, derivats halogenats, nitrils, etc poden efectuar solvòlisis
Henry Taube
Química
Químic nord-americà d’origen canadenc.
Treballà especialment en la determinació dels fonaments de la reactivitat dels complexos en química inorgànica En particular, el seu treball sobre les reaccions de transferència d’electrons en complexos metàllics li valgué el premi Nobel de química del 1983 Fou un dels primers a emprar la ressonància magnètica nuclear com a instrument d’anàlisi
Antoni Ferran i Degrie
Química
Enginyer i químic.
Fou catedràtic d’anàlisi química i de química industrial inorgànica i, des del 1913, secretari de l’Escola d’Enginyers de Barcelona Autor de llibres de text i d’estudis com Manipulaciones de análisis químico 1906, Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña 1914, L’ensenyança de la química a l’Escola Industrial de Barcelona 1916 i El agua oxigenada es un oxidante o un reductor 1921