Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
procaïna

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Anestèsic local sintètic introduït el 1906 per Einhorn.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 60°C És sensible a la llum i a l’aire És soluble en alcohol i insoluble en l’aigua Forma un hidroclorur soluble en l’aigua i que es fon a 153-156°C Pot ésser obtingut, entre altres mètodes, per transesterificació del p -aminobenzoat de metil amb el 2- N , N -dietilaminoetanol La procaïna ha estat emprada com a anestèsic, com a retardant de l’excreció de la penicillina i en geriatria gerovital Presenta molt poca toxicitat i és coneguda comercialment com a novocaïna
clorur de metil
Química
Derivat monohalogenat, metzinós i inflamable, del metà.
Es fon a -97°C i bull a 24°C És emprat com a líquid refrigerant i anestèsic local
àcid anísic
Química
Agulles sublimables que es fonen a 184°C, solubles en els solvents orgànics, molt poc en aigua freda.
Hom l’obté per oxidació de l’anetole És emprat com a antisèptic local, antireumàtic i desodorant
hidroclorur de bupivacaïna
Farmàcia
Química
Substància d’estructura similar a la mepivacaïna, que es fon a 225°C.
És emprada en medicina com a anestèsic local La seva potència anestèsica és quatre vegades superior a la de la lidocaïna
anestesina

Anestesina
©
Farmàcia
Química
Èster etílic de l’àcid p
-aminobenzoic.
Pólvores blanques, insípides, insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics, que es fonen a 88-90°C És un anestèsic local poc tòxic, d’ús preferentment extern
lidocaïna
Farmàcia
Química
Substància que es fon a 68-69°C, insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter.
El seu hidroclorur es presenta en forma de cristalls que es fonen a 127-129°C Les propietats farmacològiques respecte a la permeabilitat de la membrana neuronal al sodi fan que sigui emprada en medicina com a anastèsic local i per al tractament de les arrítmies ventriculars
sulfur de carboni
Farmàcia
Química
Cadascun dels composts binaris de sofre i carboni.
En són coneguts tres, corresponents als tres òxids principals el monosulfur CS, sòlid que existeix probablement només en estat polimeritzat el subsulfur C 3 S 2 , líquid lacrimogen i el disulfur CS 2 , anomenat pròpiament sulfur de carboni, el qual actua lleugerament com a anestèsic local i parasiticida És emprat també com a rubefaent i dissolvent del sofre
paromomicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic que pertany a la família dels aminoglicosídics i que fou aïllat de diferents soques de Streptomyces sp
.
La seva toxicitat és molt gran i per tant cal limitar-ne l’aplicació a l’ús local Administrada per via oral s’absorbeix molt poc pel tracte gastrointestinal i és apta per a combatre infeccions produïdes en aquesta àrea Hom l’empra en forma de sulfat pel tractament d’amebiasis intestinals i diarrees de tipus infecciós
acetona-cloroform
Química
Fàcilment sublimable, fa olor de càmfora i es fon a 97°C.
És poc soluble en aigua freda, però soluble en els dissolvents orgànics dóna un hemihidrat que es fon a 78°C Hom l’obté per acció de l’hidròxid de potassi sobre una mescla de cloroform i acetona Fou utilitzat en medicina com a sedant, hipnòtic, anestèsic local i antisèptic L’ús prolongat pot causar habituació Té aplicacions com a plastificant d’èters i èsters cellulòsics i com a conservatiu de solucions orgàniques
tropina
Farmàcia
Química
Aminoalcohol bicíclic que ocorre en forma d’èster en l’alcaloide atropina, del qual hom l’obté per saponificació amb hidròxid bàric.
Hom també el pot obtenir per via sintètica mitjançant la reducció de la tropinona És un sòlid cristallí incolor, òpticament actiu, higroscòpic, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 64°C Tant la tropina com el seu epímer en C-3, anomenat ψ-tropina, són altament tòxics actuen sobre el sistema nerviós, i, mentre que els èsters de la ψ-tropina presenten activitat anestèsica local, els de la tropina són midriàtics atropina