Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
alumini en pasta
Química
Pasta formada per pólvores d’alumini i un dissolvent, utilitzada com a pigment en la fabricació de pintures.
L’alumini en pasta es dispersa millor que l’alumini en pols és més pelliculant i de maneig més fàcil, i redueix el risc d’incendi
antiestàtic
Química
Compost que dóna conductivitat suficient a superfícies normalment no conductores per a evitar que s’hi acumulin càrregues elèctriques estàtiques, produïdes generalment per fricció.
Els antiestàtics són emprats per a productes tèxtils, plàstics, resines, paper, cuir, poliments a base de ceres, etc, i disminueixen o eviten les dificultats en el maneig de certs articles, l’atracció i l’adherència de la pols i àdhuc el perill d’incendi Poden ésser incorporats al material, o aplicats superficialment a l’article acabat, i llur acció pot ésser temporal o durable Molts d’ells actuen simplement fent possible la retenció d’humitat Els productes emprats com a antiestàtics són molt diversos i comprenen amines i amides de cadena llarga, bases i sals d’amoni quaternaris…
combustible
Consum mundial de combustibles
Química
Tecnologia
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.
Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina, querosè, gasoil o pesants…
aigua
La molècula d’aigua
© Fototeca.cat
Química
Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.
Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2 → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…