Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ocre
ocre vermell
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Nom genèric d’un cert nombre de materials terrosos, pulverulents, emprats com a pigments.
Són constituïts essencialment per òxids fèrrics hidratats, barrejats amb proporcions variables d’argila i de sorra Els ocres són grocs, marrons o vermells, aquests darrers obtinguts per calcinació de les varietats grogues Generalment, els grocs i els marrons són varietats de limonita ocre groc , i els vermells, d'hematites ocre vermell També hi ha altres ocres, com el d’antimoni , el de bismut , el de molibdè , etc, que són varietats terroses pulverulentes més o menys groguenques d’altres minerals Llur vàlua com a pigments depèn de la intensitat del color i de la…
porpra de Cassi
Química
Matèria colorant consistent en una mescla d’or col·loidal i òxid d’estany (II) en proporcions variables.
És present en forma de pólvores marrons insolubles en l’aigua i solubles en l’amoníac Hom l’obté per reacció de solucions de clorurs d’estany II i IV És emprada en la decoració de porcellanes i esmalts i en la manufactura de vidre de color vermell
catxú
Química
Matèria colorant vegetal extreta de l’Acàcia catechu; és emprat com a adob dels cuirs, en tintoreria per a obtenir marrons i negres, per a tenyir fusta en ebenisteria, i en preparacions cosmètiques.
silici
Química
Element químic de nombre atòmic 14 i símbol Si, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica, aïllat per J.J.Berzelius l’any 1824 per reducció amb potassi del tetrafluorur de silici (SiF4).
És, després de l’oxigen, l’element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 26% en pes És constituït per una mescla de tres isòtops naturals, estables, amb masses 28 92,21%, 29 4,70% i 30 3,09%, que determinen un pes atòmic de 28,086 Són també coneguts cinc radioisòtops artificials de l’element, amb masses que van de 25 a 32 El silici és àmpliament difós a la natura, i hom ha detectat la seva presència al Sol, en estels i en meteorits No ocorre natiu i les seves menes més importants són les diverses varietats de sílice SiO 2 i els silicats L’obtenció de l’element és…
sulfur d’estany (II)
Química
Sòlid en forma d’escates grogues (si hom l’obté per acció de l’àcid sulfhídric sobre una sal estànnica) o de pólvores marrons (si la sal emprada és estannosa), insoluble en aigua i en solucions alcalines i soluble en els àcids clorhídric i sulfúric concentrats.
Hom l’empra com a catalitzador de reaccions de polimerització i per a bronzejar objectes de guix