Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
National Bureau of Standards
Química
Principal organisme federal nord-americà per a la investigació científica en els camps de la física, la química, la metal·lúrgia i l’enginyeria.
Fou fundat l’any 1901 per a la supervisió dels mètodes i els patrons de mesura utilitzats al país i per a la investigació Consta de quatre centres principals el Laboratori Nacional de Mesures, el Laboratori Nacional d’Enginyeria, l’Institut per a les ciències de la computació i tecnologia, i el Centre per a la ciència de materials, repartits en les installacions de Gaithersburg Maryland i Boulder Colorado Durant la Segona Guerra Mundial collaborà en la construcció de la primera bomba atòmica Edita diverses publicacions, entre les quals el Journal of Research
Stanley Lloyd Miller
Química
Químic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Califòrnia 1951 i es doctorà a la de Chicago 1954, on fou collaborador de Harold C Urey En 1955- 60 ensenyà i feu recerca a la Universitat de Columbia, i posteriorment a la Universitat de Califòrnia fins a la jubilació Els seus experiments de la Universitat de Chicago, des del 1953, demostraren que una determinada excitació elèctrica d’una massa gasosa, semblant a la possible atmosfera primigènia de la Terra, provoca la síntesi dels aminoàcids que constitueixen la part fonamental de la matèria viva Els treballs subsegüents de Miller se centraren en l’aportació de…
Venkatraman Ramakrishnan

Venkatraman Ramakrishnan
© The Pennsylvania State University
Química
Químic indi naturalitzat nord-americà.
Graduat el 1971 en física a la Universitat de Baroda Índia, es doctorà el 1976 a la Universitat d’Ohio En 1976-78 feu estudis de biologia de postgrau a la Universitat de Califòrnia de San Diego i de 1978 a 1982 recerca postdoctoral a la Universitat de Yale Després d’un any a l’Oak Ridge National Laboratory Tennessee, el 1983 s’incorporà com a biofísic al Brookhaven National Laboratory Nova York, d’on el 1995 passà al departament departament de bioquímica de la Universitat de Utah, on fou professor de bioquímica i biologia molecular El 1999 s’incorporà com a cap d’…
Alexander Smith
Química
Químic nord-americà, d’origen escocès.
Membre de la National Academy of Sciences, influí molt en l’ensenyament de la química als EUA Estudià també la dissociació de diversos gasos a temperatures elevades
Edgar Fahs Smith
Química
Químic nord-americà.
Membre de la National Academy of Sciences, fou el capdavanter en els mètodes d’anàlisi electroquímica i estudià diversos composts inorgànics Publicà nombrosos texts de química i biogràfics
Richard E. Smalley
Química
Químic nord-americà.
El 1973 es doctorà en química a la Universitat de Princeton Fou membre de la National Academy of Sciences i des del 1990 professor de física i química a la Universitat de Rice Smalley construí un aparell que permetia crear microagregats moleculars i amb ell fou possible el descobriment dels fullerens, pel qual li fou atorgat el premi Nobel de química l’any 1996 juntament amb Robert FCurl i Harold WKroto
Archer John Martin
Química
Químic anglès.
Féu investigacions al Nutritional Laboratory de Cambridge 1933-38 i fou cap del departament de química física del National Institute for Medical Research 1952-56 i professor a la Technological University d’Eindhoven 1964 Desenvolupà el mètode de cromatografia en l’anàlisi orgànica, aplicable a totes les àrees de la investigació bioquímica, que menà al descobriment de nous antibiòtics i aminoàcids També desenvolupà diverses tècniques de cromatografia gas-líquid El 1952 compartí amb RLSynge el premi Nobel de química
nobeli
Química
Element radioactiu transurànid, de nombre atòmic 102.
Fou descobert i identificat l’any 1957 per un grup de científics de l’Argonne National Laboratory de Harwell alhora, l’institut Nobel de física d’Estocolm anuncià la identificació de l’element 102 com a resultat de les recerques fetes en aquesta institució Aquest isòtop fou obtingut per bombardeig del 244 Cm per ions 13+4 C produïts en un ciclotró, i es desintegrà per emissió de partícules alfa de 8 MeV L’isòtop té una semivida de 10 minuts
seaborgi
Química
Element químic de nombre atòmic 106 i nombre màssic 266.
Fou descobert el 1974 al Lawrence Berkeley Laboratory i al Livermore National Laboratory Es tracta d’un element creat artificialment en un accelerador de partícules Els isòtops del seaborgi tenen una vida mitjana de menys d’un segon Els experiments russos usaren isòtops de plom i de crom 54, mentre que els americans obtingueren resultats amb ions d’oxigen 18 i californi 249 El seu nom definitiu, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1977, es deu al químic nuclear Glenn T Seaborgi, premi Nobel el 1951
Christian B. Anfinsen
Química
Químic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Pennsilvània i a la de Harvard, on es doctorà el 1943 Treballà a Copenhaguen com a investigador convidat al laboratori Carlsberg durant el curs 1939-40 i, més tard, l’any 1947 a l’Institut Nobel de Medicina d’Estocolm Fou professor de les universitats de Harvard i de Johns Hopkins i director del laboratori de fisiologia cellular i metabolisme en el National Institutes of Health L’any 1961 demostrà que la ribonucleasa podia mantenir la seva activitat enzimàtica després de desnaturalitzar-se, la qual cosa li valgué, el 1972, el premi Nobel de química que…