Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
cianamida
Química
Cristalls obtinguts industrialment per carbonatació de la cianamida de calci
.
S'obté segons les equacions Té caràcter d’àcid dèbil dipròtic, i són importants, comercialment, les seves sals de sodi i de calci Aquesta darrera és anomenada, sovint, simplement cianamida
safrà de muntanya
safrà de muntanya
© Xevi Varela
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 6 a 20 cm d’alçària, de bulb petit i reticulat, de fulles dretes, llises i amplament linears, de flors violades o blanques i de fruits en càpsula.
Creix en pastures, als Pirineus
fustic
Botànica
Química
Arbre de l’Amèrica tropical de 15 a 30 m d’alçària i amb fulles grosses i enteres, la fusta del qual serveix per a tenyir de groc filatures i teixits.
fustet
Botànica
Química
Arbust o petit arbre de l’Europa submediterrània amb fulles alternes, enteres i ovals, amb flors petites, verdoses o groguenques, agrupades en panícules terminals, i amb fruits drupacis.
Les estelles, anomenades fustets , són emprades en tintoreria
3-aminopiridina
Química
Intermediari en la preparació de productes farmacèutics i colorants, preparat a partir de la nicotinamida.
Cristalls que es fonen a 64°C, solubles en aigua i en els solvents orgànics
2-aminopiridina
Química
Intermediari en la fabricació de productes farmacèutics, especialment antihistamínics, preparat tractant piridina amb amidur sòdic.
Cristalls que es fonen a 58°C, solubles en aigua i en els solvents orgànics
p
-aminodimetilanilina
Química
Amina que es fon a 41°C, obtinguda per reducció de la p-
nitrosodimetilanilina.
És emprada per a preparar el blau de metilè, com a reactiu analític, en síntesi orgànica i en fotografia
àcid m-aminobenzoic
Química
Producte intermediari en la fabricació de colorants.
Forma cristalls que es fonen a 174°C, lleugerament solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics
safrà bord
safrà bord
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia bulbosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles linears i llises, de flors solitàries, grosses i amb sis tèpals violats, i de fruits capsulars el·lipsoidals.
Les fulles apareixen a la primavera i les flors a la tardor següent Es fa en prats i landes, als Pirineus
pota de colom
Pota de colom
Zachi Evenor (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Química
Planta herbàcia perenne, híspida, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles lanceolades, de flors blaves aplegades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fa en llocs sorrencs i pedregosos del sud d’Europa De l’arrel és extret un colorant vermell, usat en perfumeria, enologia, histologia, etc