Resultats de la cerca

Glenn Theodore Seaborg postulà una estreta correspondència entre lantànids i actínids, i admeté que cada actínid era l’homòleg del lantànid corresponent Aquesta idea, encara que no sempre rigorosament vàlida, ha estat molt útil per a la identificació i estudi dels elements transplutònics L’homogeneïtat de propietats dels actínids prové, com en els lantànids, de la configuració electrònica Tots ells tenen dos electrons 7s, però el nivell més extern cessa d’omplir-se i a partir del protactini els electrons addicionals passen a omplir el nivell intern 5f Segons les…

Inhibeix l’agregabilitat plaquetària i actua a nivell de les petites artèries coronàries tot produint vasodilatació En medicina és emprat en la insuficiència coronària

Administrat per via oral, és absorbit gairebé totalment i aconsegueix el nivell sèric màxim al cap de poc més d’una hora És emprat en medicina com a antibiòtic d’ampli espectre

És un anticoagulant emprat en clínica com a antagonista de la vitamina K, puix que disminueix el nivell de protrombina Hom l’administra en el tractament de les trombosis i l’infart de miocardi

Administrat per via oral s’absorbeix amb rapidesa i hom n'aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora En medicina és emprat com a antihelmíntic en el tractament de les infestacions per cucs

Administrada per via oral el màxim nivell plasmàtic s’aconsegueix al cap d’una hora i la seva eliminació per l’orina és molt ràpida 67% al cap de sis hores És un analgèsic relativament potent i amb poca acció antiinflamatòria

És un sòlid cristallí que es fon a 210-211°C Administrat per via oral aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de dues hores i és eliminat per l’orina en un 95% Hom l’empra com a antiinflamatori, analgèsic i antipirètic

Actua com a antagonista dels receptors α-adrenèrgics dels centres vasomotors amb efectes sobre el sistema nerviós central La seva biodisponibilitat oral és d’un 65-95% i aconsegueix el màxim nivell plasmàtic entre dues i quatre hores És emprada en medicina com a antihipertensor

Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 169-170°C S'absorbeix completament per via oral i el màxim nivell plasmàtic s’aconsegueix al cap de quatre hores En medicina és emprada com a hipoglucemiant oral en la diabetis que comença en l’edat adulta

Les seves propietats tuberculostàtiques foren demostrades per Wilkinson l’any 1961 Hom utilitza l’isòmer dextrogir i l’administra en forma de clorhidrat hom n'aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de 2-4 hores En medicina, és emprat en combinació amb altres productes antituberculosos