Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
calç
Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la transforma en…
tropinona
Esquema d’obtenció de la tropinona
© fototeca.cat
Química
Cetona bicíclica derivada formalment de la tropina per oxidació.
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en aigua, que es fonen a 43-44°C Hom l’obté amb bon rendiment mitjançant la síntesi de Robinson, en condicions fisiològiques pHY7 35°C, a partir de l’aldehid succínic, la metilamina i el 3-oxoglutarat de calci
carbur de calci
Forn elèctric per a l’obtenció del carbur de calci: 1, dispositius mecànics per a la maniobra dels elèctrodes; 2, elèctrode continu; 3, subministrament elèctric; 4, forn; 5, tremuja de càrrega; 6, grua amb cullera; 7, colada de carbur de calci; 8, sortida de colada; 9, transformador; 10, cullera de colada
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Sòlid cristal·lí i incolor quan és pur.
El producte industrial, la riquesa del qual no sol depassar el 80%, es presenta en masses irregulars, de fractura concoidal, de color gris més o menys clar segons les impureses que porta, que solen ésser principalment de carbó i de sulfur, nitrur i fosfur de calci És obtingut segons la reacció exotèrmica CaO + 3C → CaC 2 + CO,∇ H = - 121 150 cal, la qual és duta a terme en forns elèctrics Químicament, el carbur càlcic ha d’ésser considerat una sal càlcica de l’acetilè, de tipus iònic, que és descomposta fàcilment per l’aigua segons una reacció hidrolítica en la qual es desprèn acetilè gasós…
petroquímica
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques que tenen per objecte l’obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.
Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups processos d’obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors Dins el primer grup hom distingeix l’obtenció de l’hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d’olefines, d’acetilè, d’aromàtics i d’hidrocarburs de quatre carbonis Per a l’obtenció d’hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó Els processos emprats són els de reforming amb vapor d’aigua i el d’oxidació parcial El reforming amb vapor d’aigua es…
resines fenòliques
Química
Polímers termoenduribles de color i consistència variables segons el mètode d’obtenció, coneguts també amb el nom genèric de fenoplast, que resulten de la condensació de composts fenòlics amb aldehids.
La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para, el resitol polímer bidimensional, sòlid o la resita d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades L’ús de derivats fenòlics del tipus del…
mètode de Leblanc
Química
Mètode d’obtenció de carbonat sòdic.
Per reacció d’àcid sulfúric sobre clorur sòdic hom obté sulfat sòdic aquest, escalfat amb coc i carbonat càlcic en un forn giratori, és reduït a sulfur, el qual, per reacció amb la calcita, dóna el carbonat sòdic El mètode de Leblanc, descobert el 1791, ha caigut actualment en desús
cloroform
Química
Líquid volàtil d’olor etèria, el més important dels tres halogenoforms; reuneix, juntament amb l’alt poder de dissolució que caracteritza els solvents lipòfils, una particular capacitat de dissolució per a nombrosos composts polars, la qual cosa fa que sigui molt emprat com a solvent i agent d’extracció; els seus àtoms de clor poden ésser substituïts per l’acció de reactius bàsics i dóna derivats de l’àcid fòrmic; per acció de la llum solar s’oxida i dóna fosgèn
.
Hom l’empra en l’obtenció de refrigerants, propulsants i plàstics de fluorocarboni, en l’obtenció de colorants i com a anestèsic general tot i que el seu ús ha decaigut, car les dosis tòxica i anestèsica són molt pròximes
carbazole
Carbazole
Química
Compost heterocíclic que conté tres anells condensats; hom el troba en l’oli d’antracè procedent de la destil·lació seca del carbó; sintèticament és preparat per ciclació de l’orto-aminobifenil.
Per irradiació ultraviolada presenta una forta fluorescència i fosforescència És insoluble en aigua i lleugerament soluble en èter Té el punt de fusió a 245ºC i el d’ebullició a 355ºC És emprat industrialment com a primera matèria per a l’obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants, cautxú, també com a desodorant, i en l’obtenció de detergents En anàlisi química, hom l’empra com a reactiu per a identificar la lignina, els hidrats de carboni i el formaldehid
aroma
Cromatografia de gas dels volàtils que determinen l'aroma d’un vinagre: 1,acetaldehid; 2, formiat de metil; 3, acetona; 4, formiat d’etil; 5, acetat d’etil; 6, diacetil; 7, alcohol etílic; 8, acetat de butil secundari; 9, acetat d’isobutil; 10, alcohol butílic secundari; 11, alcohol propílic; 12, alcohol isobutílic; 13, acetat isoamílic; 14, alcohol n-butílic; 15, alcohol amílic
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor (aroma) que li és pròpia.
L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components individuals condensant…