Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
àcid opiànic
Química
Sòlid cristal·lí, de tast amarg, que es fon a 150°C.
Hom l’obté per degradació oxidativa de la narcotina
sulfà
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment dels sulfans per substitució d’un àtom d’hidrogen, o de tots dos, per restes hidrocarbonades o agrupaments funcionals (-OH, -OR, -NR2, -COOH, -SO3H, etc).
Els elements més senzills de la sèrie R-S-S-R són els més ben coneguts i deriven dels tiols per dimerització oxidativa
àcid pelargònic
Química
Àcid monocarboxílic saturat.
És un oli incolor d’olor característica, que bull a 256° És insoluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics Hom l’obté per oxidació de l’alcohol nonílic o mitjançant l'ozonòlisi oxidativa de l’àcid oleic És emprat en síntesi orgànica, laques i plàstics, aromatitzants i en la indústria farmacèutica
assaig a la perla
Química
Tipus d’assaig per via seca basat en el fet que determinades substàncies foses en l’extrem d’un fil de platí formen perles que prenen diferents colors segons la natura del catió a analitzar, que s’hi afegeix en petita quantitat, i segons el caràcter oxidant o reductor de la flama emprada.
Les perles poden ésser de tipus àcid o bàsic Les àcides són obtingudes amb bòrax i sal de fòsfor Les perles de bòrax tenen la propietat de formar metaborats volàtils per reacció amb molts òxids metàllics, i originen coloracions de flama característiques de cadascun d’ells, segons la reacció Na 2 B 4 O 7 + MO →MBO 2 2 + 2NaBO 2 Les perles de sal de fòsfor es basen en la reacció NaPO 3 + MO majoria dels metalls de transició Entre les perles bàsiques, les més emprades són les de carbonat sòdic o potàssic, i llur utilitat està especialment en la identificació del crom, del manganès i del vanadi…
compost organometàl·lic
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom metàl·lic.
El primer compost organometàllic conegut fou el dietilzinc CH 3 —CH 2 —Zn—CH 2 —CH 3 , aïllat el 1849 per EFrankland d’aleshores ençà, hom n'ha sintetitzats un gran nombre, que comprèn gairebé tots els elements metàllics N'existeixen de dos tipus els organometàllics purs, que contenen exclusivament radicals orgànics units al metall, i els mixts, que contenen alhora radicals orgànics i inorgànics units al metall Des del punt de vista del tipus d’enllaç, poden ésser classificats en iònics, formats únicament pels metalls més electropositius, i covalents, entre els quals cal distingir els que…
ozonòlisi

Ozonòlisi
©
Química
Reacció consistent en la degradació oxidativa d’olefines per addició d’ozó al doble enllaç.
Es produeix en condicions suaus de temperatura i comporta diverses etapes successives Primerament, l’ozó s’addiciona al doble enllaç i dóna lloc a un 1,2,3,-trioxolan o molozònid, que es transposa a un 1,2,4-trioxolan o ozònid La hidròlisi dels ozònids en condicions oxidants o reductores condueix a àcids o aldehids i a cetones, respectivament La reacció d’ozonòlisi té utilitat per a la síntesi d’aldehids, cetones i àcids per a la localització de dobles enllaços en alquens d’estructura desconeguda mitjançant la identificació dels fragments així originats
síntesi orgànica
Química
Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.
Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de productes…
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…