Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
oxidació
Química
Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l’oxigen amb qualsevol element o compost.
Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció
clorit
Química
Anió de fórmula ClO 2 -
.
Es pot considerar derivat de l’àcid clorós per pèrdua de l’hidregen
henicosil
Química
Radical univalent derivat de l’henicosà per pèrdua d’un àtom d’hidrogen.
hiperconjugació
Química
Fenomen de ressonància que consisteix en el desplaçament dels electrons d’un enllaç σ (C-H) cap a un centre insaturat contigu.
La hiperconjugació pot ésser amb pèrdua d’enllaç quan en la ressonància desapareix un dels enllaços C-H o isovalent quan totes les estructures ressonants tenen el mateix nombre d’enllaços
fosforil
Química
Grup trivalent, derivat formalment de l’àcid fosfòric per pèrdua de tres grups hidroxil.
tritil
Química
Radical derivat del trifenilmetà per pèrdua de l’hidrogen del seu únic carboni alifàtic.
Fou un dels primers radicals lliures coneguts, i presenta una estabilitat moderada, a causa de la deslocalització per ressonància de l’electró desaparellat i de la congestió estèrica
eflorescència
Química
Procés mitjançant el qual les sals hidratades perden la totalitat o una part de llur aigua de cristal·lització quan llur pressió de vapor és més alta que la de l’ambient, en un intent d’igualar-les totes dues.
La pèrdua de les molècules d’aigua provoca la ruptura del reticle, i els cristalls es recobreixen d’una pàtina pulverulenta En mineralogia els cristalls poden reaccionar amb algun component de l’aire i es pot produir també eflorescència
iodometria
Química
Mètode indirecte d’anàlisi volumètrica de substàncies oxidants, basat en la reacció d’aquestes amb un excés d’ió iodur i en la valoració amb solució patró de tiosulfat del iode alliberat segons la semiequació 2I- ⇋ I2 + 2e-
.
Les iodometries tenen lloc sempre en medi àcid, en presència de midó o d’α-naftoflavona com a indicadors Les fonts d’error possibles són l’oxidació del iodur per l’oxigen de l’aire i la pèrdua de iode per volatilització
EDTA tetrasodi
Química
Farmàcia
Potent agent segrestant que amb els ions metàl·lics divalents i trivalents forma quelats metàl·lics.
És emprat en anàlisi complexomètrica En forma de la seva sal disòdica és emprat per a prevenir una pèrdua excessiva de calci per l’organisme hom l’empra també per a eliminar el calci, amb el qual forma un complex molt estable